dilluns, 16 d’octubre del 2017

RECOMANEM EN SETEMBRE 2017



A partir de 14-15 anys :




El mar i la serp / El mar y la serpiente

Paula Bombara

                                           Bel Olid ( trad.cat.) 

                ed. Pagès, 2016                          ed. Milenio, 2016 
 
Publicat en Buenos Aires, en 2005, per l'editorial Norma, i menció especial en 2006 de la selecció White Ravens

Recordem les paraules de Galeano quan parlava de Benedetti dient que portava a la butxaca set claus, una per a cada casa que ell necessitava per salvar la seua vida.

Aquest llibre tracta de l'horror a la dictadura, en Argentina, però també extrapolable a altres pobles: tortures, persecucions, fugides, por, esgarrifança, moments insolidaris... Però més concretament parla del reconeixement d’una situació colpidora, de la decisió, de la valentia que es necessita per a delatar al dictador, al militar .

Escrit des del realisme més dur, narra com si fóra un text teatral tot allò que la història necessita a base de diàlegs que permeten dir sense escriure i hi afegeixen un ritme particular, a base de silenciar aquells aspectes més tèrbols, més tortuosos amb uns punts suspensius que conten més que les pròpies paraules. Estructura senzilla, acudint als diàlegs i a l’entrevista com a recursos per a contar aquesta història.

Les lectores anem seguint l'evolució del personatge principal des de la seua infantesa fins a l'adolescència, vivint, com si estigueren a la mateixa habitació, el patiment del personatge principal en cada edat.

Molt ben reflectits els trets psicològics de la protagonista en cada edat. De petita, patint la desaparició del pare, els canvis de domicili i el segrest de la mare des de la innocència i la incomprensió. D'adolescent, demanant respostes, des de l’oblit i la informació externa sobre què ha passat, des de l'entesa, des del començament a entendre tot allò que ha viscut.

I tot això li ajuda a decidir no callar-se, a contar en veu alta la seua memòria històrica amb un final esperançador, no individualista sinó col·lectiu, perquè víctimes som totes i perquè recordar una persona desapareguda ens porta a la memòria a la resta d'eixe col·lectiu víctima de l'horror.

Un desconeixement dels referents històrics podria afegir una possible dificultat per arribar al públic juvenil ; tanmateix qui té culpa d'això en un entorn mediàtic on s’amaga la informació i l'esperit crític és tallat per una educació uniforme?