dimarts, 11 d’abril de 2017

RECOMANEM EN MARÇ 2017


RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS:


 El pare Mumin i el mar
 Tove Jansson ( autora/il·l,)
 Salvany, M. ( trad) 
 La Galera, 2011


 Papá Mumin y el mar
 Tove Jansson ( autora/il·l,)
 Giménez, M.y Sánchez,P.(trad)
 Siruela, 2011






Són ja molts anys que l'escriptora i il·lustradora Tove Jansson va fer la seua incursió al món de la literatura infantil amb els personatges anomenats "els mumins", tot un munt de llibres al voltant del món mític d'aquests sers fantàstics. Llibre publicat en 1965, hi ha qui pensa que ha envellit, que li manca ritme i vitalitat, i que les aventures que narra no sedueixen ja. El text s'acompanya d' unes imatges dibuixades en blanc i negre, que tenen la funció d'adornar la pàgina, no fan aportacions a la història. Cal recordar que en aquella època, les editorials entenien que els llibres per a més majors havien de tenir poques il·lustracions.

Però, de què parla realment l'autora en aquest llibre :

D'una família singular, on la llibertat individual i el respecte a la manera de ser dels altres configuren la vida diària: Ell parlava i els altres membres de la família deixaven un moment el que estaven fent per escoltar-se'l i donar-li la raó. Després tornaven a la feina ( p.8)

D'una relació entre pares i fills i entre germans basada en la confiança, i la plena autonomia. En tots destaca la curiositat, l'afany de descobrir coses noves : Doncs a mi m'agradaria dormir a l'aire lliure sense llit ni res - va dir la petita My ( ...) Fes-ho si vols,- li va dir la mare- Si es posa a ploure vens cap a dins i llestos.(57)

D'una integració i una interrelació plena amb la natura, que està tan viva com nosaltres : aquesta illa és viva...igual que ho són els arbres i el mar. Tot al meu voltant és viu (p..208). Ell volia entendre el mar. Si no l'entenia, no se'n podria formar mai una opinió. (185). El mar és una criatura immensa. Hi ha dies que està de bon humor, i n'hi ha que no ho està tant...És impossible entendre'l... Però si a un li agrada el mar, no té altre remei que acceptar-lo tal com és. (201)

Com qualsevol família, conviu amb els seus conflictes: frustració del pare per no sentir-se útil: D'ençà que havien arribat a l'illa s'havia fet un tip de treballar, però no li havia servit de res. Tot li sortia malament...(102); la rivalitat entre els germans: Es passa el dia inventant-se coses per veure si me les empasso ! (71); la nostàlgia: la mare, però, s'havia posat un pel trista (160)
 
De tots els membres d'aquesta família de trols, necessitem destacar la mare, assabentada de tot el que passa al seu voltant : sap les passes de la seua filla My, s'adona del creixement del seu fill Mumin, ajuda al pare en els moments de dificultat i és ella qui ho resol, es preocupa pel pescador i l'acull a casa seua , etc. És el personatge que dóna seguretat en totes les aventures contades al llarg del llibre:Caminava per l'illa amb seguretat, la seguretat que li donaven la foscor, el brogit del mar i les coses que li havia dit la mare.(178).

El llibre està dividit en diferents capítols i cadascú d'ells conté una petita aventura d'un membre de la família. Amb 'humor i optimisme aconsegueixen superar-la, cada membre d'una manera diferent i no sempre amb final feliç.