A PARTIR DE 1-3 ANYS:
ÓSSOS
/ OSOS
Taylor,
Sean
Hughes,
Emily ( il)
Libros
del zorro rojo (2016)
Historia d'una aventura per a petits. Un viatge de anada i tornada, relatat en un text rítmic i musical, en sinergia amb unes il·lustracions de gran expressivitat. La il·lustració fomenta una multiplicitat de lectures i una sèrie de detalls que van més enllà del que diu el text.
Una seqüència temporal exempta de conflicte greu, i una diferent percepció del temps : el camí d’anada és llarg i perillós ( recorda a «Anem a caçar un ós» ) en tant que la tornada sembla un recorregut curt i plaent.
Llibre entranyable, dolç, compensador, ple de sensacions.
Complicitat entre pare i fill. El pare li ofereix temps, dedicació i paciència, ...hi ha millor regal?
A PARTIR DE 8-9 ANYS:
EL
VIATGE / EL VIAJE
Sanna,
Francesca ( autora i il·lustradora)
Gorina,
Anna ( traductora) / Rodriguez, Susana
Impedimenta
, 2016
premio
de la sociedad de ilustradores de N.Y. 2015
premi
Llibreter, 2016
Des dels contes meravellosos fins les històries d'aventures, els viatges són recorreguts d'anada i tornada en els que els protagonistes creixen, maduren com a conseqüència d'eixes experiències.
Tanmateix, el viatge del que parla aquest llibre és un viatge contat des del realisme. Un viatge d'anada i quasi mai de tornada; una epopeia de l'esforç, de la perseveració per a enfrontar-se a la seua situació problemàtica, de l'obstinació per a traure les forces imprescindibles per a superar-la. Es tracta del viatge que de forma obligatòria han de fer les persones, fugint de la misèria, de la por i del perill que hi ha al país on viuen. En una literatura realista, de denuncia, com aquesta, on són els límits, quina diferència hi ha entre un reportatge periodístic i una història de ficció?
Són necessaris els llibres que denuncien aquesta situació, que consciencien del patiment i la injustícia que pateixen d'altres persones. Però la clau per a ser literaris consisteix en que hi haja una història ben contada i uns personatges ben construïts que permeten identificar-nos amb ells i fer-nos viure eixa mateixa experiència.
Aquí trobem que al text li manca una major recreació literària. Si que destaquem la contradicció, buscada, entre un relat que fa la xiqueta, suau, sensible, com ignorant de l’horror que els envolta perquè confien en que la mare els portarà a bon port ,... i unes il·lustracions impactants que deixen endevinar allò que la xiqueta no conta .
Tanmateix, el viatge del que parla aquest llibre és un viatge contat des del realisme. Un viatge d'anada i quasi mai de tornada; una epopeia de l'esforç, de la perseveració per a enfrontar-se a la seua situació problemàtica, de l'obstinació per a traure les forces imprescindibles per a superar-la. Es tracta del viatge que de forma obligatòria han de fer les persones, fugint de la misèria, de la por i del perill que hi ha al país on viuen. En una literatura realista, de denuncia, com aquesta, on són els límits, quina diferència hi ha entre un reportatge periodístic i una història de ficció?
Són necessaris els llibres que denuncien aquesta situació, que consciencien del patiment i la injustícia que pateixen d'altres persones. Però la clau per a ser literaris consisteix en que hi haja una història ben contada i uns personatges ben construïts que permeten identificar-nos amb ells i fer-nos viure eixa mateixa experiència.
Aquí trobem que al text li manca una major recreació literària. Si que destaquem la contradicció, buscada, entre un relat que fa la xiqueta, suau, sensible, com ignorant de l’horror que els envolta perquè confien en que la mare els portarà a bon port ,... i unes il·lustracions impactants que deixen endevinar allò que la xiqueta no conta .
A PARTIR DE 16 ANYS:
LA
FILLA DEL CAPITÀ GROC / LA HIJA DEL CAPITÁN GROC
Premi Ramon Llull 2016
Almela,
Victor
Planeta,
2016
La lectura d'aquest llibre ens introdueix en el debat sobre la diferència entre novel·la històrica i història novel·lada. Recordem que a la primera, allò més important és la literatura, els personatges amb els seus problemes existencials i la part històrica un context on es desenvolupa el relat. En canvi, a la segona, allò més important són els fets històrics i els personatges realitzen una funció de comparsa dels fets que es divulguen. Sota aquesta perspectiva, sembla que al llibre que comentem predominen molt les dades, els fets i els noms històrics en possible detriment del fet literari.
Segueix l’estructura d’un best-seller històric (capítols curts, encadenaments, descripció exhaustiva de dades històriques , ... ) tal vegada massa ambiciós en voler arribar a molts aspectes i incloure tots els detalls. Alguns personatges estan molt ben elaborats i aconsegueix mantenir la tensió narrativa en tot moment.
Tesi que sobresurt : la guerra és dolenta sempre i no hi ha justificació per als fets dels seus autors. Gran part de les pàgines es dediquen a descriure l'horror de la guerra protagonitzat pels soldats dels dos bàndols: carlins i liberals. Encara que, en triar com a protagonista al Capità Groc, ens pot decantar a mirar-la des d’un bàndol concret .
En una entrevista a l’autor diu : "No obstant això, la novel·la no és una crítica ideològica, sinó la constatació de com la passió per defensar unes idees pot arrossegar la vida d'una família i una comarca sencera. Precisament, dibuixa al protagonista com un home tenaç i amb determinació però que també inspira por perquè està disposat a matar i fins i tot a fer a la resta del poble ballar i cantar sobre un cadàver: "És inquietant. No és molt diferent d’aquells que degollen a un periodista segrestat".
Gran diferència entre el món adult, on es maten entre ells (germans, amics etc) sense pietat, i el món dels xiquets i joves, que de vegades són protagonistes a pesar seu, i que sempre actuen amb innocència i honestedat.
A PARTIR DE 18 ANYS:
LES
VEUS DEL PAMANO / LAS VOCES DEL PAMANO
Premi de
la critica, 2005
Cabré,
Jaume
Proa,
2004 / Destino 2007
Un llibre en el que es narren de manera paral·lela dues històries amb protagonista femenina:
Una d'elles, ubicada als anys 2000, tracta d'una mestra d'un poble del Pirineu català que troba unes cartes amagades en una escola, escrites pel mestre a la seua filla, i que relaten uns fets sorprenents ocorreguts a la postguerra .
L'altra, ubicada a la postguerra, tracta dels moments finals dels republicans i la victòria dels feixistes. La dona més rica i poderosa del poble, Elisenda, marca la vida dels seus habitants i viu un triangle entre el mestre d'escola, l'alcalde feixista i ella mateixa.
Aquesta última dona participa dels personatges de les dues històries, sobreviu a la guerra i arriba viva a l'actualitat. Elisenda adquireix al llarg del llibre una importància rellevant pel seu caràcter i la seua forma d'actuar. El llibre ens presenta a una dona dolenta, un personatge que ens recorda a Lady Macbeth per la seua astúcia, la adulació temptadora, la mentida i l'abús de poder per aconseguir el que vol. La novel·la històrica acaba de forma més inquietant que la tragèdia de Shakespeare, sense càstig.
La seua lectura sorprèn per l'estructura laberíntica del text: dins del mateix paràgraf apareixen històries temporals diferents. Malgrat eixe entrebanc i gràcies a ell, la lectura resulta atractiva, engrescadora i original.
Un plaer de lectura i una reivindicació de la memòria històrica, amb la denúncia del caciquisme i el poder absolut de l'Església, l’Exèrcit i el capital, units en el seu abús i desig de venjança.
Una d'elles, ubicada als anys 2000, tracta d'una mestra d'un poble del Pirineu català que troba unes cartes amagades en una escola, escrites pel mestre a la seua filla, i que relaten uns fets sorprenents ocorreguts a la postguerra .
L'altra, ubicada a la postguerra, tracta dels moments finals dels republicans i la victòria dels feixistes. La dona més rica i poderosa del poble, Elisenda, marca la vida dels seus habitants i viu un triangle entre el mestre d'escola, l'alcalde feixista i ella mateixa.
Aquesta última dona participa dels personatges de les dues històries, sobreviu a la guerra i arriba viva a l'actualitat. Elisenda adquireix al llarg del llibre una importància rellevant pel seu caràcter i la seua forma d'actuar. El llibre ens presenta a una dona dolenta, un personatge que ens recorda a Lady Macbeth per la seua astúcia, la adulació temptadora, la mentida i l'abús de poder per aconseguir el que vol. La novel·la històrica acaba de forma més inquietant que la tragèdia de Shakespeare, sense càstig.
La seua lectura sorprèn per l'estructura laberíntica del text: dins del mateix paràgraf apareixen històries temporals diferents. Malgrat eixe entrebanc i gràcies a ell, la lectura resulta atractiva, engrescadora i original.
Un plaer de lectura i una reivindicació de la memòria històrica, amb la denúncia del caciquisme i el poder absolut de l'Església, l’Exèrcit i el capital, units en el seu abús i desig de venjança.
