dijous, 12 de gener de 2017

RECOMANEM EN DESEMBRE 2016

A PARTIR DE 6-7 ANYS: 

 

 

Monky 
Schubert, Dieter.
Ed. Ekaré, 2016


L'edició primera, en alemany, és de 1986. En Espanya va ser publicat per Lumen en 1988.

Llibre d’imatges. Ni tan sols una paraula, sols el títol Monky,  el mico de peluix. Un relat que flueix de manera molt senzilla mitjançant unes il·lustracions tendres i poètiques, molt cinematogràfiques, imatges agafades en diferents plànols.

Un xiquet té un mico de peluix i el perd en una passejada en bicicleta; comença una terrible aventura per al peluix i una terrible desolació per  al xiquet.

Hi podem veure dues històries paral·leles:
Una, la del xiquet que perd la seua joguina favorita, el mico, amb la qual té una relació afectiva intensa  i ferma, no reemplaçable .
Dos, les vicissituds que viu la  joguina  entre ratolins, eriçons, ocells i peixos. Cadascú dels animals l’abandona quan ja no el necessita .

També són dues històries oposades : la primera, la relació entre un xiquet i la seva joguina, plena d’afectivitat ( necessite que estigues al meu costat) i l’altra, la relació entre la joguina i diferents animals, on entra en joc, no l’afectivitat sinó la utilitat (si em resultes útil, estic al teu costat i si no, t’abandone). 

L’aparició dels animals  està disposada seguint criteris científics: l’ordre en que apareixen, què fa cadascú,...;  tots són animals depredadors que pertanyen  a un dels tres elements: terra, aire i aigua.

En resum, un llibre extraordinari i sorprenent, del qual celebrem la seua reedició.


************

 

 

La vaca Victòria                                                    La vaca Victoria
Granero, Nono
Ed. Milrazones, 2014


El personatge : una vaca en sabatilles d’anar per casa.

El text  : variacions sobre un breu conte popular:

«aquesta és la història de la vaca Victòria
    La vaca es va morir...
    i s’ha acabat la història.» 

És una manera de parlar de la mort amb humor. Li dona moltes vides per poder donar-li molts tipus de mort,  des de l’humor més surrealista.

però.....

A partir d’aquí comença a formular hipòtesis , amb rimes molt senzilles, i passant per totes les tipologies textuals. L’autor, Nono Granero, titellaire, escriptor, dibuixant , etc, etc i narrador, converteix en llibre un relat  procedent de les seues narracions orals. 

Un joc  amb múltiples possibilitats de lectura. 

Un llibre divertidíssim , tant en el text com les il·lustracions, tota una obra d’art, apta per a totes les edats



 ******

A PARTIR DE 10-11 ANYS:




La Lola vola                                        Lola se embala
Anna Soler Horta ( trad)                               Marisa Delgado(trad) 

W.Von Bredow.
Anke Kuhl ( il)
Takatuka, 2013.

Llibre d’humor negre, descarat, transgressor,... és tan exagerat que no és moralitzant, encara que arribi fins a les últimes conseqüències. Cada història parteix de dites, recomanacions, amenaces que habitualment dirigim als menuts, però que aquí es desenvolupen amb tota cruesa, i cadascú acaba víctima del seu comportament .

Segueix el camí iniciat al 1854 per Heinrich Hoffman, que va publicar l’Struwwelpeter, (traduït  com Perot, l’escabellat i il.lustrat per Mercè Llimona a l’editorial Hymsa al 1980).

Són 7 històries en vers, acompanyades d’unes il·lustracions caricaturesques, amb colors molt vius i molt divertides:
  1. La Lola vola.La Lola va en bicicleta com un raig fent trapelleries fins que ...
  2. La historia d’en LLuc i la televisió.
  3. La bella Anna Helena. Xiqueta tan fina que acaba convertida en ...
  4. Enric el terrible. Xiquet dolent com la tinya...
  5. L’habitació  d’en Mauri . Un xiquet gandul, desmanegat i desordenat.
  6. La Lisa sense dents. “Z’han acabat elz patimentz, mai mez no em rentaré lez dentz”
  7. De com es va perdre en Valentí. Valentí es tafaner. Ix al carrer i se'n va darrere de tot allò que li impressiona  i ...

Hem comparat les traduccions del llibre al castellà i al català, i preferim recomanar de manera prioritària la traducció catalana, de Anna Soler, que  ha merescut estar en Llista d'Honor IBBY'14 .

Un tastet de les dues traduccions :
Y entonces Lucas nota —¡ay, qué horror!—
que una fuerza lo arrastra al interior.
Con gran energía intenta resistir,
mas pronto comprende que no puede huir.
La cabeza y los hombros le ha engullido
y los brazos ya han desaparecido.
Mamá lo ve y por las piernas lo agarra;
sola ella no puede, a los otros llama.
Padre, abuela, hermana acuden a ayudar
y todos a una empiezan a tirar.
Por mucho que tiran, lamentablemente,
Lucas desaparece totalmente.
Ahora debe de haber subido al cielo;
de él sólo queda un zapato en el suelo.
La madre, al verlo, no para de llorar
y el padre en vano la intenta consolar.
(La Lola se embala y otros cuentos terribles .)
+++
En Lluc encara fa una passa.
Glup! La pantalla se l’empassa.
Ell batalla, s’hi resisteix,
però és en va, no serveix de res.
S’esfuma tot, els peus també,
colzes, braços i peroné.
La mare ho veu i té un ensurt.
L’estira amb força, no se’n surt.
El pare, l’àvia i la germana
lluiten amb la pantalla plana.
Tant se val, ai!, pobre infeliç.
Al final es fa fonedís
Del nen que seia a la butaca
només en queda una sabata.
La mare plora, es desconsola.
El pare corre i l’agombola.
(La Lola vola i altres històries horripilants)
 *******


A PARTIR DE 12-13 ANYS:

 

Tania Val de Lumbre

Maria Parr
Zuzanna Celej ( il.)
 Cristina Gómez-Baggethun ( trad.)
ed. Nórdika, 2015
Premio de la Crítica Noruega 2009.Brage Price 2010


A l’inici apareixen els personatges, els seus trets personals i les malifetes  de l’entremaliada Tania, protagonista del llibre, contades amb un humor que ens recorda a la Pippa Calcesllargues de l’autora Astrid Lingren.

Amb un traç molt definit mostra la aventura de ser xiqueta (necessita relacionar-se amb la natura, amb els xiquets, … ) però que al mateix temps,  en la relació amb l’adult, es va adonant de la realitat  del món: la malaltia, la complexitat de les  relacions, els dubtes ,...

És un llibre que ens apropa a un concepte diferent de la família, de la infància, de la vida i  la manera de relacionar-se; hi ha un respecte per part dels adults al món infantil, actitud vigilant però des de la distància, sense interferir .... . Educa la tribu, el conjunt de la societat ... i on la solitud, el contacte tan estret  amb la natura i  el paisatge, com un  personatge més del llibre,  els condiciona la vida..

Com homenatge a la literatura, els llibres de  Heidi y Los chivos chivones juguen un paper important en la història. Igualment hi ha un homenatge a la música.

L’autora sembla que vol destacar alguns moments  a través d’un llenguatge més acurat, per exemple, en la descripció dels paisatges i indrets amagats; així com les estones que parlen de la música, de l’encantament que produïa el so del violí.

Tal vegada l’aspecte més inversemblant és l’excés d’eficàcia de la protagonista (que no deixa de ser una xiqueta), en la resolució dels problemes dels adults, però no desmereix en absolut el valor de la novel·la. La historia manté la tensió narrativa en tot moment.

Potser un llibre pont per arribar a la literatura adulta.