dimarts, 24 de maig del 2016

RECOMANEM EN MAIG 2016

A PARTIR DE 4-5 ANYS : 


  

El petit trol Mumin, la Mymlan i la petita My
El pequeño troll Mumin, Mylam y la pequeña My
Tove Janson
Coco Books, 2014


 
Llibre editat per primera vegada en 1952. Primera edició en Espanya, en castellà i en català, al 2014
L’ autora finesa d’idioma suec ens presenta un món mític ple de personatges de la mitologia nòrdica, com ara: trol, gafses, gemuls, filifionques ...Els Mumins són uns personatges d’un món màgic que ella modela i transforma en éssers bondadosos i amb qualitats humanes: Mumin és poruc, amable, educat; Mymlan és poc resolta; My és la petita rebel amb molt caràcter; la mare Mumin és la seguretat...
El desenvolupament de la història s'ajusta als contes: una aventura per a buscar la petita My, un recorregut d'entrades i eixides per diferents i fantàstics espais i un final feliç. Un conte clarament destinat per a nenes i nens molt petits.
La forma de contar, la presència del narrador dirigint-se a les lectores amb la pregunta "i ara què passarà?, trenca contínuament la narració i la possibilitat de que lectores i lectors es deixen emportar per les paraules al món de la història.
El més interessant és el món gràfic que acompanya la història . És un món il·lustrat molt innovador, relacionat amb el disseny , el cartellisme, la publicitat… absolutament modern....ja en els anys 1940. Els forats en les pàgines donen originalitat al llibre i estableixen una connexió entre el que ha passat i el que passarà, unes finestres temporals que relacionen passat i futur. Personatges remarcats amb una línia negra, amb fons detallats i de colors intensos subjectius, a l'estil fauvista .Colors primaris i la combinació entre ells, sense matisos.

Tove Jansson : ( Hèlsinki, Finlàndia 1914 - íd. 2001)
Pintora, escriptora, il·lustradora ,dibuixant de tires còmiques i caricatures, ... criada i educada en una família d’artistes molt poc convencional, que li proporcionà una filosofia i un sentiment de llibertat que traslladà tant a la seva vida com a la seva obra. Va rebre nombrosos premis , tal com el premi Andersen de literatura infantil el 1966, pel conjunt de la seva obra . 

A PARTIR DE 12-13 ANYS :  

 
Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada

El diario completamente verídico de un indio a tiempo parcial
Sherman Alexie
Ellen Forney ( il.l)
Trad: Yannick García/ Clara Ministral
Edicions de 1984, 2014/ Siruela, 2009
Premi Nacional Book Award, 2007



"Tu ets un nòmada com els d'abans,-va dir ell- . Aniràs pel món buscant menjar, aigua i pastura. No està gens malament." ( p. 238 )




Novel·la de creixement en condicions molt difícils, en lluita continua amb el món, però sobretot amb si mateix . I per això l'humor, la ironia i la sàtira són aquí imprescindibles davant una realitat que et corprèn i que sembla que no pots canviar. I cal afegir, com a contrapunt, la tendresa, l'autenticitat, la sinceritat, ...



Amb humor, es riu de tot, començant per si mateix : Tenia el cap tan gros que els cranis petites dels altres indis hi donaven voltes com traçant-hi una òrbita ( p.11)



Amb ironia va desgranant la visió dels blancs : I, en el fons, m'ensumava que el que els blancs buscaven en realitat era veure com s'enfrontaven uns quants indis. Per a ells devia ser com veure un combat de gossos, no sé si m'explico» ( 192)


Amb sàtira :( dia d'acció de gràcies ) escolta papa, li vaig dir, de què donem tantes gràcies , els indis ? - Hauríem d'estar agraïts que no ens van matar a tots ( 110 )



Ho fa en un llenguatge viu , fluid i col·loquial, però no barroer , farcit d'humor i dites populars , adjectius i metàfores :" ostres tu, aquell nano era un catedràtic de literatura octogenari atrapat en el cos d'un fill de grangers de quinze anys" ( 101) " Ets un terracollons en miniatura" ( 193)



Amb descripcions acurades d'accions i personatges , sense jutjar-los: " però abans que us feu a la idea que en Rowdy només sap venjar-se de la gent i atonyinar ... us explicaré una cosa maca d'ell : flipa amb els còmics" ( 30 ) «Deu ser que d'addictes hi ha de tota mena. Els uns més, els altres menys, però a tots ens fan mal en aquesta vida .I tots busquem una manera de fer-nos el-passar. La Penèlope s'afarta amb el seu, de mal, després el vomita i estira la cadena. El pare se'l beu a glop «( 115) "El pare... potser no m'estimava exactament com calia, però m'estimava tan bé com sabia" ( 197)



Però es resisteix a acceptar aquesta realitat tan cruel   "dibuixo quan vull parlar amb el món. I vull que el món em faci cas "( p. 13) però també dibuixo perquè em fa l'efecte que és l'única opció que em queda per escapar de la reserva " ( p.14 )



I critica durament la reserva i la pobresa : " calia matar-vos l'indi per salvar el nen" "havíem d'aconseguir que volgèssiu deixar de ser indis" , diuen els mestres , blancs, de la reserva ( 43) "Però a nosaltres, el indis de reserva, no se'ns compleixen mai els somnis. No en tenim mai l'ocasió, l'oportunitat. Som pobres i prou. No som res més" ( 21) "La pobresa no et fa fort ni t'ensenya lliçons sobre la constància. No , la pobresa l'única cosa que t'ensenya és a ser pobre "( 21)


Viu entre dos mons : "...em diuen poma perquè, segons ells, per fóra sóc pell roja, però per dins en realitat sóc blanc, .- Ah, o sigui que veuen que ets un traïdor .- això mateix." ( 132 ) "em sentia com si fos un d'aquells exploradors indis que guiaven la cavalleria americana contra els altres indis ( 190) "


Conviu amb la presència continua de la mort : " tinc catorze anys i he anat a quaranta dos funerals.Vet aqui la diferència més gran que hi ha entre els indis i els blancs ... no hi ha ningú que hagi anat a més de cinc enterraments ( 207-208 )


I desitja i lluita per una vida millor :"representava que havíem d'estar contents amb les nostres limitacions. Però ni de conya ens pensàvem acontentar amb el que teníem, la Penèlope i jo "( 120)

Llibre fronterer entre infantessa i maduresa, entre l’indi i el blancs, entre quedar-se i anar-se’n …ens trobem amb la cultura índia en un moment de la seua història en la que els indis que queden viuen a les reserves totalment fagocitats per la cultura occidental. Un llibre dur, certament imprescindible com oportunitat de mostrar un món real per a molts desconegut .

Si en voleu saber més , Edicions de 1984 inclou uns reculls de premsa :
http://www.edicions1984.cat/contenidos.cfm?cod=detallecatalogo&sugerencia=2014&grupopag=1&tipopag=contenido&codigo=978-84-15835-38-7


L'autor : Sherman Alexie (1966) Amerindi nascut en la reserva de Spokane , és un relat autobiogràfic de la seva adolescència. Actualment viu a Seattle amb la seva família. És poeta, novel·lista, guionista i director de cinema.



A PARTIR DE 18 ANYS  : 



 

Galileo Galilei
Bertolt Brecht
Trad: Carme Serrallonga
Ed. 1984, 2010



Brecht es Galileu i Galileu és Brecht.

És teatre i el teatre neix per a ser representat. La seva lectura , literàriament, resulta àrida i difícil.

Es tracta d'una lectura per a raonar, emetre opinions, més que els personatges importa el que diuen, les raons i els arguments.

Galileu és un personatge que representa el somni humanista; "ell tenia fe en la raó humana». Un personatge que actua amb convicció, que malgrat d'allò que passe, ell continuarà actuant d'eixa manera.

Paral·lelament, l'autor critica al sistema polític i social de la seua època: la lliure decisió d'una persona del poble no és permesa pel poder, resulta revolucionària i una actitud exemplar que posa en perill l'estabilitat política-social. D'alguna manera també Brecht podria ser el Galileu de la seua època criticant el poder i obligat a fugir i refugiar-se en altres països ( Finlàndia ).

Brecht escriu teatre des del compromís i Galileu està ple de diàlegs amb argumentacions entre el protagonista i els seus antagonistes, argumentacions del propi Brecht. 


A PARTIR DE 18 ANYS  :

 
Una història de dues ciutats/Historia de dos ciudades
Dickens, Charles
Trad: Jordi Arbonés
Ed. L’avenç, 2015/ De bolsillo, 2007


Reconeixem en Dickens al novel·lista que escriu sense pressa, acuradament, amb una quantitat de detalls que envolten i que generen una atmosfera que no és en absolut fotogràfica sinó una suma de totes les sensacions possibles. Les descripcions exhaustives i minucioses li donen a la lectura la presència quasi real dels paisatges i ambients que recrea.

També dels personatges ho coneixem tot : què fan, que pensen , que senten, que desitgen,...I un narrador omniscient opina sobre les causes i conseqüències dels actes realitzats, tota una reflexió sobre els humans. Així descriu a Charles Darney :

«Si. La Roca Magnètica l’atreia, i ell havia de seguir el rumb fins a estavellar-se contra l’escull. Amb tot, no en veia cap, d’escull; amb prou feines s’adonava del perill.(...) D’altra banda, se li oferia la gloriosa visió de poder fer un bé, miratge ardent que sol extraviar tantes ànimes confiades, i fins i tot es feia la il·lusió de poder influir d’alguna manera i orientar per d’altres vies aquella cruel Revolució que anava prenent un carés tan espantós.( p.272)

Una trama circular, que va donant pistes al llarg de tota la història, com un trencaclosques, on domina l'el·lipsi, però on finalment encaixen totes les peces. No és una narració lineal ni en el temps ni en l'espai contínuament va de França a Anglaterra, i del present al passat , inclòs anticipa el futur.

En el prefaci Dickens ens diu que amb ella desitjava aportar alguna cosa més per entendre les condicions de vida dels francesos abans i durant la Revolució Francesa , per comprendre aquella època terrible , i és per això que es va documentar de manera exhaustiva . Parla també de la veïna Anglaterra , on «amb prou feines existia un mínim d’ordre i de protecció que justifiqués tant d’orgull nacional» ( p. 14)

Parla de la crueltat i la injustícia del règim absolutista i els nobles , « la repressió és l’única filosofia perdurable. Aquest respecte cec, inspirat per la por i l'esclavitud, amic meu- va remarcar el marqués- mantindrà els gossos obedients al fuet ,...» ( p.142) 
i de la resposta del poble « ... en l’expressió esquerpa d’aquella gent encalçada per la misèria hi havia una mena d'intuïció ferotge de la possibilitat de revoltar-se i de lluitar» ( p. 42) 
fins arribar a una època de terror, tan arbitrari i injust com el règim. « Pels carrers de París rutllen els carruatges de la mort amb un estrèpit que ressonava entre els grinyols dels eixos. Sis carretes transporten a la Guillotina el vi de la jornada» (p.413)
però sap bé quines són les causes i els responsables : « I si un dia esclafen la humanitat, una vegada més , amb uns malls semblants, fins a desfigurar-la, tornarà a retorçar-se i a ressorgir en les mateixes formes violentes. I si tornen a sembrar la mateixa llavor de rapaç llibertinatge i d’explotació despietada, donarà sens dubte els mateixos fruits d’acord amb la seva espècie.( 413)

Requereix un lector format, pacient que llig també sense pressa i gaudeix de cada moment.