dimecres, 17 de febrer de 2016

RECOMANEM EN GENER 2016



RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :




LA REINA DE TURNEDÓ
Gloria Sánchez García /Pablo Otero
Kalandraka 2014


El títol ens sorprèn, perquè es pot ser la reina dels mars, la reina de la primavera, la reina de cors, … però turnedó és una paraula d'origen francès que significa rellom de bou i que una reina ho siga d'un tall de carn ja ens va agradar per l'humor i també ens va suggerir comentar aquest llibre des del culinari.
Però mireu, en el guisat els ingredients no són exactament els necessaris per a un conte de tradició; l'ordre en el qual apareixen els elements potser no és l'adequat, ni els utensilis usats són els més freqüents, però encara així la recepta té aroma de tradició oral,
Fa olor a contes de fórmula, a encadenats, a textos acumulatius, a romanços, a estructures d'anada i tornada, … però cap es compleix amb exactitud en aquest text, encara que els té tots.
Té la dolçor de les onomatopeies, l'espurna àcida del teatre, la crema dels personatges tradicionals: princesa, reina, rei, lacai, cavall, drac …
Barreja les textures : EL CRUIXENT DE L'HUMOR, LA VOLATILITAT DE L'ABSURD , LA CONTUNDÈNCIA DE LA SORPRESA.I el conflicte que sembla irresoluble, es desenvolupa amb una bona cocció al forn amb la temperatura adequada…I ja ens el podem cruspir. Bon profit!
Però la digestió s'alleugereix pel record dolç i saborós i demanem tornar a començar encara que siga obligant-nos a realitzar aquesta acció tan divertida: orellar ( parar l'orella, moure les orelles ,... ).
Al mateix temps és transgressora, inventa, i torna a interpretar d'una forma molt personal la lírica de tradició oral que embadaleix a oïdores de totes les edats.
Els nens han d'aplaudir, sorprendre's, exclamar, sospirar, lamentar-se i, fins i tot, clacar. En donar ordres per participar a l'oïdor, recupera constantment l'atenció per expressar la petició del text.
Els versos, en art menor, incideixen molt en els finals aguts que aporten contundència i contenen imatges sorprenents, metàfores, personificacions, onomatopeies, paral·lelismes, concatenacions, … que mostren el minuciós treball de l'autora.
La il·lustració de Pablo Otero il·lumina de forma extraordinària el relat. El blanc, el vermell i el negre treballen, juntament amb les formes esquemàtiques, per recordar ja sempre a la petita princesa, al lacai i a tots els altres personatges , que no poden ser recognoscibles si no és amb aquesta forma.
Com sabem caben en la cassola diferents lectures…
Recomanem aquest llibre editat de manera magnífica per Kalandraka, per memoritzar, per cantar, per interpretar, per jugar, … per llegir.
Finalment unes paraules de l'autora Gloria Sánchez García :
Cuando pienso en la lírica de tradición oral –esas retahílas, canciones, juegos- que los niños recrearon, adaptaron y transmitieron casi inalterables, sin mediación de los mayores, y comparo este hecho con la intervención, cada vez más acusada, de la psicología social, pedagogía, etcétera, en la literatura, no puedo dejar de plantearme, cuando menos, la duda de si no estamos cayendo en viejos errores, en nombre de otro tipo de moralina, más acorde con los nuevos tiempos”


***


RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS :


SALVATGE / SALVAJE
Emily Hughes
Libros del Zorro Rojo, 2014.


El que crida l’atenció d’aquest àlbum són els aspectes poc freqüents que conté:
La coberta: és la imatge de la cara d’una xiqueta que ocupa pràcticament tot l’espai amb uns grans ulls rodons com a túnels, un discret somriure i una gran melena vegetal.
El relat : conta la història d’una xiqueta que viu feliç a la natura, en una selva on creix amb les ensenyances dels ossos, els ocells i les guineus. Allí és lliure i feliç, ... fins que un dia una parella d’humans (ell és psiquiatra) se l'emporten a casa i comencen a educar-la segons les normes establertes en la civilització i en els llibres .
La protagonista és una xiqueta rebel, que no obeïx, que no accepta les normes establertes, la història obliga a la reflexió davant del xoc entre dues formes de vida, i es desenvolupa fins arribar a un final sorprenent. Planteja també el tema dels adults de la història que troben a la nena i la trauen del seu entorn per a educar-la en el sentit d'adaptació al seu món.
Ens recorda a Rousseau i l’home feliç, aquell que ho era perquè no havia patit encara les terribles desigualtats que existeixen en la societat civilitzada. Pensament que va influir de manera definitiva en la Declaració d’Independència d’Estats Units de 1766 on pot llegir-se: “… Els drets inalienables dels humans són la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat” .
Ens recorda tots els mites del salvatge que replega la literatura: Robinson, Tarzan, la novel·la de Bourougs on es plantejava el mite del bon salvatge.
Ens recorda la nostra desbaratada forma de vida, i com tractem a qui té dificultat en l'adaptació als nostres valors socials.
Ens fa reflexionar sobre l’educació, el malestar de l’inadaptat, l'absència de felicitat i la perplexitat davant d'unes normes inflexibles.Trobar el nostre lloc al món és símptoma de felicitat? Pot educar la natura?...Com a bon llibre que és planteja preguntes, dubtes, reflexions, crítiques, … és la crítica i el contrapunt als llibres que impliquen una acceptació de la societat occidental .En aquest sentit, la història podria suposar un exemple de l'educació mal entesa, aquella que rebutja la informació, les vivències que l'aprenent té i comença taula rasa, oblida l'entorn i es centra sols en els llibres de text i especialitzats.
Les il·lustracions són un tot amb el text i expressen de manera exuberant el món que envolta a la protagonista : Les il·lustracions de la selva són plenes d'harmonia, ordre i equilibri. Les de l'interior de la casa són una acumulació d'objectes de manera caòtica. Recorden també els llibres antics en el color i les formes.
Emily Hugues, jove i hawaiana, és autora i també il·lustradora i aquest és el seu primer àlbum. Explica que ha escrit i il·lustrat el llibre en record de son pare que segons ella era un inadaptat a la societat.

***


RECOMANAT A PARTIR DE 12 – 13 ANYS :


La cata
Roald Dahl
Ilustraciones de Iban Barrenetxea
Traducción de Íñigo Jáuregui
Nórdica Libros, 2014


La reedició del conte de R. Dahl amb les il·lustracions de Barrenetxea és una meravella d'edició de Nòrdica (editorial que cuida amb pulcritud els seus títols: bon paper, format adequat, …). Tornar a editar a R. D. és necessari perquè avui no trobem contes de qualitat dirigits a joves, així que els contes de Dahl ens semblen magnífics.
Mestre de la ironia i la sàtira. El mestratge de RD és inqüestionable. Ens referim al mestratge d'explorar l'ànima humana, objectiu de la bona literatura. Sis personatges burgesos es reuneixen en una vetllada, i el narrador va presentant de manera minuciosa cadascú d'ells i els «bons costums»de la societat anglesa (criada uniformada i diligent , dames i cavallers elegantment vestits per a l'ocasió, dones com gerros de flors, , callades i sabent-se moneda de canvi.…) fins que poc a poc va apareixent el monstre del poder, la cobdícia, la competitivitat, el val tot, tot val i et puc enganyar. Dissecciona una societat que desitja guanyar molts diners en poc temps. Encara que el conte es va publicar per primera vegada en 1945, sembla un retrat de l'actualitat.
Les il·lustracions mostren a manera d'escena teatral o cinematogràfica (recorda a *Hichtcock ) una foto fixa que canvia amb els gestos i ganyotes, el canvi de les manetes del rellotge, la posició del gat, .... Ens sembla un encert perquè aconsegueix aquest aire anglès refinat i exquisit. Però al mateix temps els personatges són caricatures properes al còmic, extremadament llargaruda la criada, exageradament gros el tastavins … La ironia sempre present per entendre millor el personatge.
La sorpresa final del relat ens aporta (com sempre en els contes de RD) un interès innegable i motivador per a la seva lectura.
Aquest conte , sense il·lustracions , es pot trobar també formant part d'un recull de contes publicats en castellà per Anagrama : Relatos de lo inesperado ( 1993) i en català per La Butxaca :Històries imprevistes ( 2010) . I sol, en català, amb el títol : Tast , ed. Destino , 1990

***


RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :


LA MUERTE JUEGA A LOS DADOS
Clara Obligado
Páginas de espuma, 2015


La mort juga als daus no és una novel·la ni un llibre de relats sinó un mestissatge entre tots dos que t'atrapa en una estructura oberta la qual no pots abandonar una vegada iniciada la lectura.
Les fronteres es difuminen. Ofereix la possibilitat (com va fer *Cortazar) de triar si llegir com una novel·la o com un llibre de contes. Recorda les novel·les policíaques de Agatha Christie, a Cortazar, a Lewis Carroll, …
La fusió també es dóna en la diversitat de temes: novel·la policíaca; història d'una saga familiar; autobiografia; reivindicació de la memòria històrica; els silencis en la història de les famílies; la sort com a element fonamental per marcar una vida d'una o una altra forma; el dolor de recuperar la veritat per poder seguir…I sempre des d'una mirada femenina.
Els personatges estan molt elaborats, són complexos i precisos.
Els epígrafs amb els quals comencen cada capítol-conte destaquen per la bellesa que emanen i la cura amb que estan escrits .
“Confia en el temps, que sap donar dolces sortides a amargues dificultats”. Cervantes.
Té un recorregut fragmentat en les històries, va deixant pistes perquè el lector participe, veja recompensada la seva fidelitat amb la informació precisa que dosifica magníficament.
La cerca de l'experimentació pot fer que hi haja certa desigualtat en l'atractiu d'alguns contes-capítols, però el resultat final és una escriptura sorprenent amb un acurat treball en el desenvolupament psicològic dels personatges i una tensió narrativa que se serveix dels gèneres i de l'estructura oberta per elaborar un llibre de molt recomanable lectura.

***




divendres, 5 de febrer de 2016

RECOMANEM EN DESEMBRE 2015

A PARTIR DE 4 - 5 ANYS 


 
L’àlbum de l’Adela
Claude Ponti
Ed. Lata de Sal, 2015




Hem de felicitar-nos de l'existència d'editorials com aquesta:

« Lata de Sal és una editorial d’àlbum il·lustrat especialitzada en 2 col·leccions: Vintage i Gats. Només publiquem llibres preciosos, triats després d’una selecció acurada i una recerca exhaustiva. Volem que tots us quedeu enllaunats amb els nostres llibres entranyables, emotius, nostàlgics, felins. (...)»


Fruit de la acurada selecció és aquest llibre, escrit i il·lustrat per C. Ponti i dedicat a la seva filla Adela. El llibre és de 1986 i mai no havia estat publicat en el nostre país.

Primera sorpresa : el format, immens i el preu , popular.

Llibre per a llegir, rellegir, llegir de diferents maneres, compartir i gaudir de la lectura d'imatges.

El conjunt de les il·lustracions tenen molt a veure amb el món infantil, amb unes imatges que recorden els cromos . Hi ha tot un món dintre d'aquest llibre i tota una progressió : parteix de l'alineació d'objectes inanimats seguint la línia del terra, i es va complicant amb seqüenciacions, enumeracions, personatges en acció en històries molts curtes, històries fantàstiques ,imatges desordenades, surrealisme, humor, i homenatges ( a Sendak) . Apareixen accions, moviment i una línia temporal. També els personatges van augmentant de grandària , fins l'aparició del pare i la mare i la presentació de l'ambient familiar, que donen una sensació de serenitat. Saluden els personatges. Adela es queda fora, ella és l’espectadora. Ha creat aquesta història amb els seus ninots.


***
 
A PARTIR DE 6-7 ANYS


 
ALLÁ FÓRA / AL OTRO LADO
Maurice Sendak
Kalandraka, 2015


És bàsicament la història de la meva germana i jo”, ha dit Sendak sobre aquesta obra. “Ella és l’Ida i el seu enuig per haver de fer-se càrrec de mi. Insinuar això en un llibre per a nens resulta dur perquè hi ha un concepte erroni d’allò que és un llibre infantil, el que ha de contenir i el que no. En essència, la idea és que siguin sans, divertits, enginyosos i optimistes; que no mostrin les petites misèries de la vida real. Però jo recordo com era la vida real i no sabia sobre quina altra cosa podia escriure.
Publicat en 1981,és el tercer llibre de la trilogia , conjuntament amb Allà on viuen els monstres ( 1963) i La cuina de nit ( 1970) .

Paral·lelisme amb el llibre Allà on viuen els monstres: follets/monstres, viatge en vaixell / viatge volant, monstres / follets encantats, i mateixa estructura : conflicte, viatge, enfrontament, tornada.

El títol fa referència al món dels somnis i la volta a la realitat. Les finestres fan referència al que hi ha fora, representen els perills que pots trobar. Són la frontera entre la realitat i la fantasia.

Presenta un món oníric i ple de la simbologia dels contes de fades : el conflicte, el viatge, les proves, l'objecte màgic i el camí de tornada a casa.

Món i símbols en transformació, com és el vaixell, el viatge del pare, que apareix en totes les imatges i que va canviant segons els estats d'ànim al mateix temps que les plantes de la finestra i de damunt de la taula.

És un llibre exigent. Apareixen les pors.

És l’únic àlbum de la trilogia on la protagonista és femenina. La mare és un personatge secundari, en canvi la presència del pare, a pesar de l'absència física i real, és omnipresent al llarg de tot el llibre.

La protagonista Ida viatja pels aires a buscar una pèrdua. Un viatge en el que ha de superar una prova, enfrontar-se als follets per salvar a la seua germana. Per vèncer-los necessita d'un objecte màgic, la trompa que els encanta en un ball endimoniat que ens recorda al Violí màgic de Yosa de Janosch o al conte popular la flauta encantada de Grimm o Almodóvar.

Els follets convertits en nens i nenes iguals a la germaneta raptada ens recorden els nanets dels contes, que representen la fase pre-edípica, no volen créixer; per això, la protagonista els allunya per a poder avançar a una fase més madura.

Amb les seues il·lustracions, l'autor aporta una gran bellesa al llibre i un enriquiment a la història .Les imatges semblen la pintura dels prerafaelites del segle XIX: mar, vaixells, tempestes i paisatges. Els vestits ens transporten al renaixement pels seus plegats . Ida en algunes de les pàgines ens recorda a Alícia;

Al seu torn, la seva obra ha influït en pel·lícules com Dintre del laberint, ( 1986) de Jim Henson. https://www.youtube.com/watch?v=GeNh9NOwLCk. Els crèdits de la pel·lícula es tanquen amb una anotació de Jim Henson : «Acknowledges his debt to the works of Maurice Sendak» "reconeix el seu deute a l'obra de Maurice Sendak"

***
 
A PARTIR DE 8-9 ANYS 
 
 

Cuentos como pulgas
Beatriz Osés. Miguel Angel Díez
Kalandraka Editora,2013


Premio Lazarillo 2006.
Amb una escriptura surrealista i un llenguatge poètic l'autora parla dels grans temes utilitzant com a personatges animals de l'aigua, aire, terra i nit.

AIGUA : fantasieig, homenatges a Carroll, jocs imaginatius, enumeració d'accions, històries impossibles .

AIRE : humor per exageració, per contrast; objectes que cobren vida.

TERRA: solidaritat ; contrast de formes ; contrast d'actituds; risc i aventura; el món a l'inrevés.

NIT : un món sense agressions, sense enemics ; inventar, imaginar; el món dels somnis i també dels secrets; els pensaments impossibles; les transformacions ; els imprevistos.

***  

A PARTIR DE 16 ANYS 
 



No-res / Nada
Janne Teller
Editorial Comanegra. 2012 / Seix Barral, 2014

 Llibre polèmic . L'autora ens diu en la nota final que és un llibre fet per encàrrec, atenent la petició d'una editorial danesa que li demana escriure una novel·la sobre adolescents. I possiblement això fa de contrapés per a que domine més la intenció didàctica i moralitzant que la vessant literària.

Estem d'acord en que és una obra que parla de filosofia i pot tenir una lectura en clau metafòrica. En clau filosòfica, qüestiona el sentit de la vida. Podem intuir tres filosofies : el nihilisme del personatge Anton, l'existencialisme del grup, el relativisme .

No existeix l'adult. Individualisme sagnant i poca empatia. En la recerca d'un significat a la vida sols els mou la venjança en altre membre del grup per disminuir la humiliació patida anteriorment en la pròpia carn. I la força bruta és qui mana quan algú no aten la petició del grup.

Parla de violència, ritus d'iniciació, incomunicació adult-jove. El discurs de l'amo des de dalt de l'arbre duu a l'angoixa en el grup i els força a actuar , amb final tribal que inclou un crim ritual. Matar a qui altera el poder del grup. És un final sense eixida, caus directament a l'abisme :



" Lo que vi fue odio.Odio.Más odio.De todos contra todos " (p.144)
El grup d'adolescents reuneixen un munt de tòpics : el pare hippy i la comuna; el fonamentalista musulmà que actua amb extrema violència familiar; els xics són els forts i això provoca el respecte de les xiques; a les xiques els agrada el rosa i somnien en ser una nuvia de blanc que besa a l'home que serà seu per a tota la vida, tenen revistes romàntiques, etc ;

És literatura o és didàctica ? estètica literària ? Literàriament no està ben aconseguit no hi ha lligam emocional ni empatia entre la història i les persones lectores perquè :

.- Ha de tenir credibilitat : aquest no és creïble.

.- els personatges han de tenir volum, aquí no hi ha, són estereotips : la guapa Rosa, el pietós Kai, la petita Ingrid, el sagàs Henrik, el gran Hans, ...Se l'ha comparat amb el senyor de les mosques , però no és una comparació possible. El senyor de les mosques està ple de emocions, sentiments, reflexions, contradiccions,... en uns personatges perfectament dibuixats, on apareix el millor i el pitjor de cadascú : la por, la covardia, la valentia, l'amistat, l'admiració, l'instint de supervivència, l'enveja, la traïció, ... tot perfectament barrejat i amb un final amarg encara que relativament feliç.En canvi els personatges de No-res són plans i uniformes.

.- tensió narrativa si que hi ha ,o més bé desconcert : et preguntes "no seran capaços de ..." i si, ho són i van cap a un final previsible.


 ***

A PARTIR DE 18 ANYS 
 
la Tarde del dinosaurio
Cristina Peri Rosi
Tropo editores, 2008



«La tarde era gris, algunas lentas y pesadas nubes lilas se deslizaban por el cielo como antiguas matronas, dignas y de mármol; el mar, calmo, compacto, casi sólido, anunciaba vagos torbellinos interiores; era la clase de tardes que el dinosaurio elegía para salir de las aguas y aparecer sobre la playa.» (pág 156)



Publicat per primera vegada en 1976 per l'editorial Planeta, en Espanya no va passar la censura i sols va poder ser distribuït «allende» la frontera espanyola.

És un llibre de contes, que comença amb un fantàstic pròleg de Cortázar.

Són contes molt diversos : relacions incestuoses entre germans, la guerrilla, la dictadura, l'exili,... en un llenguatge ric i poètic i amb tocs d'humor. Històries de vegades inquietants, personatges simbòlics . Les persones menudes tenen un paper principal en la història, ens fan veure el món a través dels seus ulls.