diumenge, 10 de maig de 2015

RECOMANEM EN MAIG 2015

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS 

 


Botoi bat bezala / Como un botón
JUAN KRUZ IGERABIDE
Anaya-Haritza, 1999


Llibre bilingüe en eusquera i castellà , escrit amb haikus, poemes curts que pretenen reflectir el moment, l'instant, i parlar de forma minimalista de diferents temes com ara: un animal, un paisatge, un objecte, la vellesa ...

L'autor pretén apropar aquest tipus de poesia als nens i nenes més petits, dotant-la de ritme i rima. I nosaltres pensem que ho aconsegueix plenament.

En canvi, el format que ofereix la col·lecció "Sopa de libros"de Anaya sembla que menysprea la il·lustradora Elena Odriozola , presentant-nos unes imatges petites en blanc i negre que no permeten gaudir de la qualitat de les il·lustracions originals. Malgrat això, ajuden a entendre millor i aporten l'humor adient per a que les lectores puguen assaborir els haikus.


 PASEATZEN  
                                                                                     
Hor doaz makila

eta aitona

lurreko istorio bila.


      PASEO


 Ahí van el bastón
y el abuelo
c
harlando con el suelo.


 

Les següents pàgines web amplien la informació, inclouen alguns poemes del llibre i ens ajuden a entendre millor l'autor i aquesta obra :

http://www.basqueliterature.com/es/Katalogoak/obrak/igerabide







RECOMANATS A PARTIR DE 10-11 ANYS

 

 

1) 


Animals domèstics//Animales domèsticos 
Jean Lacointre ( autor i il·l.)
 Traducció: Teresa Duran  
Ekarè, 2013

 
Es tracta d'una història on es mesclen personatges humans pertanyents a la classe burgesa i personatges zoomorfs que ocupen el lloc dels servents, els criats. Cadascú dels personatges zoomorfs representa a un animal amb els seus trets específics: el gos fidel, el gat rebel, la mosca especialista en absorbir taques ...


Una mirada humorística, crítica amb la societat burgesa - xalet, piscina, descapotable - que viu de festa en festa i no acaba de trobar el servent adequat. 
 

A través d'una estructura acumulativa, la història arriba al seu final amb la celebració d'una festa més, perquè no?, la vida és una festa, en la que la parella protagonista balla amb els seus criats acceptant-los tal com són.


Les il·lustracions, cridaneres i atractives, a base de collages, ens recorden el cinema i les revistes dels anys seixanta.



És un llibre transgressor, de múltiples lectures, que rebutges o t'enganxa ( a nosaltres ens ha atrapat); és un llibre molt comentat a la xarxa, així que us donem algunes adreces per ampliar informació. 

És la pròpia editorial qui ha tingut l'encert d'incloure aquelles ressenyes que li han semblat més completes :
en català : 
-Blog “Llibres al replà”: http://llibresalrepla.blogspot.com.es/2013/04/la-dolce-vita.html
-GRETEL; Recomanació Juliol 2013: http://www.literatura.gretel.

-Glòria Gorchs Llibreria Al·lots: http://llibreriaallots.

-Escola Cesc Aldea; Les Talpetes: http://blocs.xtec.cat/


En castellà : 

-Nuria Barrios; El País. Babelia: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/12/16/actualidad/1387196932_770789.html 
-Abracadabra Llibres:  http://blog.abracadabrallibres.com/?p=233 
-Fundación Cuatrogatos: http://cuatrogatos.org/show.ph 
-Boolino: http://www.boolino.com/ca/ 
-Javier Gómez; Fundación Cuatrogatos: http://cuatrogatos.org/show.php?item=554





2) 






El cielo de Anna
autor i il·lust : Stian Hole.
Kókinos, 2013

 

“Hoy alguien está arrojando clavos desde el cielo.
Las cosas no deberían ser así,- dice papá.
-Ya-susurra Anna-. Pero quizá mañana caigan fresas con miel”.

Deliciosa forma de narrar el dol d'un pare i una filla en mútua col·laboració. La forma d'enfrontar-se al dol és diferent entre el pare i la filla:

La filla pot parlar de la mare, el pare no.

L'estat d'ànim del pare ( per a ell plouen claus ) és diferent al de la filla ( per a ella maduixes amb mel ).

Les absències, el dolor, la dissort ... ens empenten cap a les grans preguntes, a les de difícil resposta, i a dubtar de tot allò omnipotent i omnipresent.

Davant de la dura realitat, pare i filla fan una immersió a un lloc fantàstic on poder retrobar la mare. La busquen en un cel sota l'aigua ple de peixos voladors, allà on viuen els invisibles, els morts que el pare estima ( Picasso, Elvis, Fred Mercury ... ) , continuen buscant a la mare en l'Edèn, en una reunió d'amics, en una biblioteca ... 

Transportats per ocells tornen a casa, acaba el seu viatge imaginari, el seu fantasieig i malgrat no trobar a la mare, la filla aconsegueix el somriure del pare.D'aquesta senzilla manera, han fet conjuntament un acomiadament per poder començar a  assumir l'absència.


Ens
sembla que Stian Hole aconsegueix en aquest llibre un excel·lent tractament de la mort.


Precioses
il·lustracions amb homenatges a Magritte i a Carroll. Impressionants imatges a doble pàgina on el text ocupa el mínim espai. Estil surrealista barrejant animals d'aire amb els d'aigua, els peixos que volen i el ocells que viuen sota l'aigua; utilització de la caricatura amb figures desproporcionades.


Podeu  trobar més informació en : 

http://www.canallector.com/20870/El_cielo_de_Anna#
http://www.rayuelatiendaonline.com/libro/el-cielo-de-anna_67106
https://leonardobpleon.wordpress.com/2014/03/03/el-cielo-de-anna/
 http://megustaestelibro.blogspot.com.es/2013/08/el-cielo-de-anna.html




RECOMANATS A PARTIR DE 12-13 ANYS

 

 

Consells per a les nenes bones /  Consejos para niñas pequeñas./ 
 Mark Twain.  
El zorro rojo, 2006 /Sexto piso, 2014/ 

 
En el 2006 el breu conte de Mark Twain que forma part de la recopilació de contes del mateix autor amb el títol L'Elefant blanc robat, és recuperat per l'editorial El Zorro rojo que l'edita amb il·lustracions de Montse Ginesta, en català i castellà. Les imatges d'aquesta il·lustradora amb caricatures pròximes als tebeos, aporten claredat, enteniment i humor al text irònic i transgressor de l'excel·lent autor ja esmentat. Es tracta de sis consells que Twain dóna a les nines bones o petites, depenent de la traducció, per a que el seu comportament siga políticament correcte: no fer burla a les mestres, no furtar llepolies al teu germà, etc. Tots els consells tenen un però, una raó que impulsa finalment a les nenes a transgredir les normes socials.


A
ra, al 2014, l'editorial Sexto Piso, publica el mateix conte, en castellà, amb il·lustracions de Radunisky que amb imatges més desproporcionades
i intenció burlesca, possiblement més properes al lector actual, exerceixen la mateixa funció que la de la seua col·lega huit anys abans,  El text continua essent el mateix, trieu vosaltres l'edició, ...però no deixeu de llegir-lo . 

Podeu ampliar informació en la ressenya de Gretel: 

http://literatura.gretel.cat/recomanacions/2014-recomanacio-maig


RECOMANATS A PARTIR DE 18 ANYS

 



La Tempesta/ La tempestad . 

 W. Shakespeare.
 Trad : Miquel Desclot/ M.A. Conejero
 Proa, 1998/ Cátedra, 1994

 

 

És una història on es reflecteixen les emocions: enveja, desig de poder, la venjança...


Els seus personatges són
arquetipus:

Prospero: rei que perdona.

Gonzalo: representa la fidelitat.

Alonso representa la culpa.

Antonio i Sebastià representen la maldat.

Ferran i Miranda representen el canvi, els nous valors.


Es tracta d'una comèdia en la que tots els personatges se salven, tothom es redimeix i canvien a millor els seus valors d'actuació.


Pot ser l'obra més teatral de Shakespeare en la que s'evidencia la teatralitat de les escenes i en la que des del principi es deixa clar que tot és una invenció.


Caldria esmentar l'humor en les escenes protagonitzades pel bodeguer Estèfano, el bufó Trínculo i l'esclau Caliban.

També la delicadesa en el vocabulari quan apareixen en escena les deesses Juno, Ceres, nimfes i la resta de personatges de la mitologia.


Aquelles lectores que vulguen apropar-se a la Tempesta que sàpiguen que no volem jurar si és real o no; pot ser tota ella siga un somni; ja que a la
fi, som fets del material que ho són els somnis.

"Som fets del material que ho són els somnis
i un son cenyeix la nostra curta vida."
 (p.89. La Tempesta)