dimarts, 20 de gener de 2015

RECOMANEM EN DESEMBRE 2014



A PARTIR DE 6-7 ANYS



1.


Títol: Nicomedes, el Pelón
Autor/a : Pinto & Chinto
Editorial: Kalandraka, 2013



És un relat ple d'humor, divertit i juganer. Parteix d'un conflicte :  Nicomedes s'està quedant calb,... i a partir d'aquí, per solucionar-lo recorre a decisions absurdes que el duen a situacions encara més absurdes i desbaratades, sense arribar a resoldre el problema. 
 
Finalment el seu gat, que té la seva pròpia història en un pla paral·lel, li donarà la solució.

Les il·lustracions són dibuixos fets amb retolador i després acolorits amb l'ordinador. Són molt expressives i ajuden a entendre el text. El format és inusual, vertical.

En resum no passa de ser un joc, però relatat amb grans dosis d'humor proper al non-sense.

...............


2.


Gran recull de mentides il·lustrades // Colección de mentiras ilustradas.

Aitana Carrasco Inglés

Tàndem, 2007 

 

Us recomanem la presentació del llibre que fa la pròpia autora :



AVIS als joves lectors : les persones adultes menteixen

...prèviament, nosaltres havíem sigut també víctimes de les falses promeses de la mare quan, en preparar-nos per a entrar a nadar a la voreta de la piscina, ens empenyia sobtadament cap a l’aigua i no complia amb la seua paraula: “Tranquil·la, que no t’espentaré”.


RECORDEU: Si diuen frases semblant a aquestes: MENTEIXEN


L’aigua oxigenada no pica,
Els nens venen de Paris,
aquesta cullerada és l’última,
si m’expliques què ha passat et promet que no m’enfadaré
Tu no ets fill meu, ... et vaig trobar a sota un pont,....
Si beus molta aigua ...
Si no surts de l'aigua et sortiran ...
Si no t'adorms ,..

El llibre és un vademècum de mentides. Algunes no són ni tan sols mentides, són jocs de complicitat amb l’adult. L’autora juga amb el sentit real i el sentit figurat de la frase. Il·lustra cada mentida de manera molt explícita i suggeridora. . I afegeix al final del llibre unes pàgines en blanc per a que cada lector puga també il·lustrar les seues pròpies mentides.

Relaxa el sentiment de culpa dels xiquets i els fa reflexionar al voltant del tema, i alhora, qüestiona l'ordre establert. En realitat la mentida és un instrument de poder que l'adult utilitza perquè no pot justificar les seues propostes. És una crítica al món dels adults i també és un llibre per compartir amb l’adult.

  A PARTIR DE 12- 13 ANYS

 

 

Arrugues / Arrugas
 
Paco Roca

Astiberri, 2012 / 2013


La grandesa de Roca en enfrontar-se al fet dramàtic ha estat no deixar-se superar per l’anècdota ni per un to ensucrat. (...) Encanta, atrau, distreu... pur encant trist. Des de la portada, magistral, fins a l’última pàgina”. Peio H. Riaño. PÚBLICO
Arrugues narra amb precisió la batalla contra la vellesa. Una batalla sense armes però no exempta de llàgrimes.” Yves-Marie Labé. LE MONDE


És un còmic publicat en 2007, ara reeditat en català ( 2012) i castellà ( 2013 ) , que no ha deixat de rebre premis des de la seva publicació i del que també s'ha fet una pel·lícula. 
 
Tracta el tema del Alzhéimer amb tendresa, amb humor en algunes ocasiones, però amb molt d’amor.Història commovedora, senzilla, amb la gràcia de les coses quotidianes, però sense estalviar-ne la profunditat ni la seriositat del tema. Dintre de la història , com a eix central, l'amistat i la complicitat entre iguals.
 
Tractament literari, creatiu i original. El format, de còmic, ajuda a que siga de fàcil lectura per a la gent jove i propicia el coneixement de la realitat i una major sensibilització. 
 

A PARTIR DE 16 ANYS 

 

  

La feria abandonada
Textos de Pablo Auladell, Rafa Burgos y Julián López Medina.
Il.lustracions de Pablo Auladell
BARBARA FIORE EDITORA, 2013

Explica Pablo Auladell : 
La feria abandonada es, más que una historia, un álbum conceptual: el libro está formado por pequeños textos que unas veces reflexionan sobre la pérdida, el paso del tiempo y la melancolía o, simplemente, toman una fotografía de los restos de la fiesta. Es el libro que surge, quizá, por la convicción de estar asistiendo al desmoronamiento de un mundo, a la desaparición de muchas cosas que siempre consideré a salvo. Ha sido el trabajo de unos dos años”.
La il·lustració : «unas imágenes mediterráneas, con textura de mural, minerales, con una imaginería basada en la pintura española y en las fiestas populares de España antes que en ‘freak shows’ de resonancias más anglosajonas (...) .El libro recoge, de alguna manera, mi imaginario de estos últimos años”.
La tècnica :“Con carboncillo, grafito y pastel.»
Sólo de lo negado canta el hombre,
sólo de lo perdido,
sólo de la añoranza,
siempre de lo mismo. (A. García Calvo)

Àlbum amb il·lustracions espectaculars en negre, sèpia i pastís. Homenatges a l' època rosa de

Picasso, a Degas, el Greco, Modigliani....

Són relats curts o reflexions sobre el record, la nostàlgia, el pas del temps.“Pasen y admiren”- Com 

en una fira ...Reflexió a 3 veus sobre el pas del temps.

12 relats breus, contundents, amb un llenguatge molt poètic i acurat: 

«Un sábado cualquiera-... Pues eso, qué hacía cada uno un sábado cualquiera de hace x años.
Envidiar los cerezos... Sentir que es un soplo la vida. Y sin embargo, no hay tiempo para la nostalgia. Ese paraíso perdido nunca nos perteneció.
Nos vemos mañana por la tarde.... Pero nunca más nos vimos. “porque entonces los veranos tenían una sóla tarde , una que duraba meses y no tençia puerta”.
Al cine del casco antiguo de la ciudad... ya no le quedaba nada. Pero cuando se juntan varios gorriones en la calle parece que están ensayando una película de Hitchcock. “Pasen y admiren el gran estreno mundial de lo que fue y ya no es”
Bez... Aquella chica que me gustaba, la vuelvo a ver ahora, en su realidad. La veo y sé que pasaré el resto del viaje sólo y sordo.
Eran los años de la Universidad... Allí nos dimos cuenta que nuestro presente no tardaría en ser remoto como un daguerrotipo. Pasen y admiren: El soleado campus de los años de estudiante.
El sueño comenzó... Recuerdo de un piso de estudiantes
Le enseñamos al niño fotos... Pero son otros y no los conocemos.»



A PARTIR DE 18 ANYS 

 

 


24 horas en la vida de una mujer./ Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona.
Stefan Zweig.
El Acantilado, 2001 / Quaderns Crema, 1996

Una joia més de Zweig. El debat de fons té a veure amb la capacitat i la legitimitat de canviar de vida, amb el dret de donar-nos una segona oportunitat, d'esborrar-ho tot i tornar a començar”.Ignasi Aragay,  Ara

Apassionant . Un conte dins altre conte . Tan curt com intens.
L'autor ens dona la visió d'una dona, i es posiciona per la llibertat i per un comportament en contra dels convencionalismes socials.

(...) La Llei decideix segurament sobre aquestes coses amb més severitat que no pas jo. Ella té el deure de protegir despietadament els costums establerts i les convencions generals: això l’obliga a jutjar, i no a disculpar. Però jo, com a individu, no veig per què haig d’adoptar el paper de jutge: m’estimo més ser defensor. Personalment, em causa més satisfacció comprendre les homes que jutjar-los.(Pàg. 18)

La narradora i protagonista reflexiona sobre els instints i els prejudicis de l’espècie humana (sobretot en la societat de l’època):

(...) després de la mort del meu marit, havia renunciat del tot a la vida. No podia tenir els fills amb mi, jo mateixa no em tenia cap estima, i una vida així, sense una finalitat determinada, és un error.(Pàg. 69)

No hauria preguntat ni on ni per quant de temps, ni hauria donat un cop d’ull enrere per veure la meva vida anterior... Hauria sacrificat els meus diners, el meu nom, el meu patrimoni, el meu honor, per aquell home... Hauria anat a pidolar i probablement no hi ha al món cap baixesa que no hagués fer per ell. Tot allò que anomenem pudor o respectabilitat entre els homes, ho hauria llançat lluny de mi si ell, tan sols amb una paraula, amb un gest, hagués intentat prendre’m...(Pàg. 88)