diumenge, 20 de desembre de 2015

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2015



A PARTIR DE 1- 3 ANYS





 A la cua!. / A la cola

Tomoko Ohmura (TEXT I IL·LUSTRACIONS)

Ed. Corimbo, 2012





Un llibre per als més menuts, on es planteja un joc que reflecteix les situacions que poden passar en una cua. Tots els animals es situen en la línia del terra fent una llarga filera misteriosa i inquietant i el lector no sabrà ben bé per a què fins que no acabe el llibre. Són 49 animals posats en filera, tots amb el seu nom a sota i amb “la seua participació a aquestes jornades”, que és una frase amb la que expressen els seus dubtes, el seu desfici, la seua pregunta, la seua por…
Els animals estan col·locats per l’autor d’una manera estudiada, fins i tot per l’ordre de grandària. Una zebra entre dos animals carnívors; la mofeta amb el porc espí; el gat i el gos; l’ovella i el llop…
Són il·lustracions en doble pàgina , amb els animals dels extrems incomplets , forçant a la persona lectora a una anticipació mental per completar -los. Només el pardalet apareix en varies pàgines perquè és com un “acomodador” que manté l’ordre de la cua.
A més de l'enumeració dels animals també hi ha una narració , uns diàlegs amb trets d'humor , i un ritme molt canviant. Una filera és una manera de relacionar-se. Quan som molts ens hem d’organitzar i molt millor si aquesta organització ens permet divertir-nos. No hi ha rivalitat. Al principi hi ha un cartell que diu “Situar-se per ordre d'arribada ” i així ho fan.
La història aparenta ser ( però no ho és ) simple, senzilla, una ganyota tant al xiquet com a l’adult. S'assembla a “De què fa gust la lluna ?” en el sentit que ens hem d’organitzar per aconseguir un objectiu.

A PARTIR DE 6-7 ANYS






Croc-croc a l’escola dels petits esquelets /Croc-croc en la escuela de los pequeños esqueletos

Stefhane Levallois

Libros del Zorro Rojo, 2009

«A l'escola dels petits esquelets a en Croc Croc li costa, de vegades, veure que la vida és bella»



Una manera de reflectir la societat on vivim per a fer un anàlisi crític o mostrar allò que no ens agrada d'ella, és projectar aquesta manera de viure a un espai impossible. En aquest cas, es tracta d'un cementiri i els personatges esquelets.

Els esquelets, personatges encarregats en la tradició de donar por i provocar inquietud, estan il·lustrats en aquesta història de tal manera que els sentim propers i inofensius.

La vida escolar reflectida dota al llibre d'humor, un humor aconseguit per estranyament.

El tema de la diferència no té la força, ni la intensitat desitjada: el protagonista, únic esquelet de cap roig, és víctima d'assetjament, però al final és el seu color roig el que salva de morir sota la neu freda als seus companys. A hores d'ara, aquests canvien d'actitud respecte al protagonista. Tesis senzilla: el respecte al diferent, tothom és necessari, la diferència sempre fa aportacions ...

Podríem preguntar-nos: què fa Croc per canviar la seua situació? No actua, ni decideix; sols aguanta.

Les il·lustracions en blanc i negre i la importància de la línia per a definir el gest de la cara, aporten humor. El format petit i el pas de les pàgines de baix a dalt s'allunyen del costum, d'allò habitual dels altres llibres. Ens recorda a altres llibres d'esquelets recomanats pel Col.lectiu: "Què risa de huesos". o a  pel·lícules com  "Pesadilla en Navidad". 

  A PARTIR DE 10-11 ANYS



Catherine / Los mundos de Catalina
Patrick Modiano
Il. Sempé
Ed. Blackie books, 2014 / SM, 2001. 


Un llibre on la narradora recorda i conta des de la mirada de la xiqueta que va ser, testimoni del que passava al seu voltant i la vida amb el seu pare .Ella conta allò que veu, es fa preguntes, intenta entendre el que passa amb una mirada neta, infantil. Un relat sensible, intimista, emotiu.

A l'àmbit familiar: conta les relacions pare-filla. La separació dels pares: cadascú vol viure els seus somnis. La convivència entre pare i filla: bona, tendra, amb moments d'humor, converses i passejos. Concepte d'educació molt liberal.
A l'àmbit social: la història fa molta insistència en el treball del pare. La il·legalitat del seu negoci. El conflicte del pare amb la justícia. Un pare obsessionat en guanyar diners. Una família de classe alta que desapareix. Un pare que, al principi, prefereix el seu treball per damunt de la unió familiar i que, al final, decideix marxar a Nova York per trobar-se amb la seua dona, el millor regal que podria fer-li a Catherine.
Conté moltes el·lipsis, deixa aspectes importants com desdibuixats, esbossats, sense aprofundir.
Un aspecte a destacar és que no es jutja a ningú per les seues vivències particulars.
Il·lustracions de Sempé, un luxe, aquarel·les que semblen postals. Amb dues taques de color i unes línies és capaç de crear tot una ambient, amb humor, encara que algunes semblen desajustades ( pot ser un problema de l’editorial, de la maquetació..... ) No són il·lustracions que acompanyen i complementen la narració, més bé constitueixen detalls subtils que embelleixen l'obra.

 A PARTIR DE 14-15 ANYS

 
La meva germana viu sobre la llar del foc/ Mi hermana vive en la repisa de la chimenea

Annabel Pitcher

Ed. La Galera, 2011/ Ed. Siruela, 2012


El llibre és la narració en primera persona de la menor de la família: la innocència, la tendresa, la sinceritat, l'humor.
Un llibre que parla del dol. La història més bé conta la superació del dol. Els tres personatges el viuen de manera diferent. Cadascú s’enfronta a la vida de la manera que pot però amb els seus moments crítics, són capaços de superar aquesta situació ajudant-se entre ells. Com a conseqüència d’una tragèdia (la mort d’una filla per un atemptat terrorista) es desencadenen conflictes que en aquest cas, els xiquets saben resoldre d’una manera més adulta que els mateixos adults. Cap cosa de les que passen en aquesta història van encaminades a resoldre els problemes: les absències de la germana i de la mare. Malgrat no aconseguir-ho, aquestes experiències viscudes fan madurar els personatges, provocar reflexions que ajuden a superar-se.
L’autora  sap treballar un tema conflictiu, amb tots els prejudicis a la contra però on l’amistat és més important. La mare no està perquè no vol estar, l’alcoholisme del pare no es resol perquè és difícil eixir d’un problema com aquest (i al llibre es planteja).
El pare tanca el seu dol gràcies als fills. Els adults no son superherois i de vegades no tenen totes les respostes ni tenen les claus per a resoldre els problemes.
Hi ha una opinió minoritària que, assumint tot allò que es diu del llibre no acaba d'estar d'acord perquè el considera un llibre oportunista ( tot ve provocat per un atemptat terrorista islàmic, i aquest fet planeja contínuament entre les seues pàgines i condiciona els personatges. Més que la impotència davant una mort injusta, que ho és, és el fet de que siga en atemptat el que arruïna la vida completa de la família i els fa incapaços d'elaborar i assumir el dol de la pèrdua per seguir vivint.)

 A PARTIR DE 18 ANYS 




 
La vida de las paredes

Sara Morante

Ed. Lumen 2015

Sara Morante és fonamentalment il·lustradora. La coneixíem per il·lustrar llibres com “Señales” de Raúl Vacas, i “Los diarios de Adán y Eva” de Mark Twain.
Aquesta és la seua primera novel·la. Utilitza la il·lustració per generar l’ambient de la història, amb referències a Modigliani i al modernisme .
Un llibre en una edició molt acurada, sensacions visuals que ens fan pensar en el tacte de les teles i recordar l'època de les parets empaperades.
A la comunitat de veïns/nes de la vida, els personatges viuen en espais diferents separats només per parets. Però, de vegades, els camins de cadascú dels personatges s' ajunten, es creuen, les parets desapareixen i neix la història, aquesta història.
L’estructura del llibre és extraordinària. Comença am la presentació dels personatges i continua contant la seua vida al llarg d'una setmana: del dilluns al divendres, dia essencial per a uns, tràgic per a altres, la narració d'un moment de vida.
Juntament amb la descripció dels personatges d'aquesta història, no menys important resulta la descripció de l'edifici al començament del llibre: un principi suggeridor, una porta oberta al misteri o a l'encant quan descriu el portal, eixe espai delicat i inquietant alhora, que permet l'entrada a la història. La casa és un personatge més. La casa és la decadència social, és la societat espanyola de la postguerra, una comunitat de veïns/nes que es relaciona amb temors, de portes cap a dintre, amagats, foscs. És una galeria de personatges carregats amb el seu passat, versemblants, portadors del seu drama, que fracassen i malviuen.
Un llibre trist però valent que visualitza els desheretats, que fa protagonistes a la bogeria, a l'homosexualitat, el "voyeurisme", el suïcidi, la prostitució i la fam, …. Fonamentalment parla de la vida difícil de les dones dels anys 50.
En aquest llibre les imatges són retrats, importància dels quadres que representen retrats: Els personatges són descrits amb paraules, però també amb imatges on podem esbrinar què hi ha darrere de la seua mirada o el seu gest i quines emocions transmeten o ens provoquen. Imatges sensuals, transparències que deixen veure l'interior. Postures rígides dels personatges com si foren maniquí o marionetes o ninots, com ara els porters de l'edifici que ens recorden al nanos i gegants de la nostra infantesa.
Al sostre, per la nit, cobren vida les gàrgoles, personatges fantàstics producte del fantasieig de Emilio, el porter, que els dóna vida per a poder sobreviure a la seua desgràcia. Tanmateix, apareixen com a símbols que amenacen eixe món de relacions entre els veïns de la casa i constitueixen el contrapunt al realisme dramàtic de la resta dels personatges. Eixos personatges fantàstics apareixen també quan el xiquet ensenya a la costurera els quadres de la casa i li conta que els retratats es mouen i es comuniquen, un altre fantasieig de Vicente, l'únic xiquet d'aquesta obra, per poder suportar la solitud en la que es troba.

 




dimarts, 3 de novembre de 2015

DÉCIMA EDICIÓN DEL PREMIO LITERARIO PEP SEMPERE


L'Asociación Pizpirigaña convoca la desena edició del PREMIO LITERARIO PEP SEMPERE, que es lliurarà a les jornades d'Arenas de San Pedro, que aquest any s'anomenen "LOS SENDEROS DEL BOSQUE". Amb aquesta referència, Ricard Chumillas, autor del disseny, ens mostra que els camins i les dreseres dels boscos són plens de lletres i paraules. Gràcies, com sempre, a ell i a tots/es els que ajuden, animen, treballen i s'esforcen per conseguir que el bosc de Riocantos siga, com cada any, un lloc de trobament màgic.
Des d'ací us animem a presentar els vostres projectes.



dissabte, 31 d’octubre de 2015

RECOMANEM EN OCTUBRE



A PARTIR DE 6-7 ANYS :




HISTORIA DE VALEK, EL CABALLO

Janosch

Ed. EL JINETE AZUL, 2011



Pero lo que le gustaba más era soñar con un caballito blanco. Siempre había deseado un caballito blanco, un Valek. Sería su amigo ( ...)

Bruno Valeska soñaba y envejeció. Cuando ya era viejísimo, obtuvo un caballo blanco. Valek.(...)

Caballito mío,” dijo todavía Bruno. Y lo besó y lloró y se murió. Entonces, Valek lloró también.

En aquest àlbum il·lustrat, l'autor ens presenta un home que rebutja la guerra i estima la llibertat, la natura i els somnis. Somia amb un cavall blanc. Precisament la força dels somnis li permet trobar-se amb el cavall i junts caminar fins el moment de la mort del co-protagonista.

També parla Janosch del dol, combinant la ironia, les persones que assisteixen al soterrament  ploren i beuen, amb un missatge ètic: una vegada hem acabat de plorar tot el que s'havia de plorar, la vida continua i la companyia es fa necessària per a seguir caminant. Així, Valek persegueix els passos d'un nou company atrapat per la música del violí d’aquest.

Todos lloraron diecisiete días y diecisiete noches, y echaron un traguito. ¡Era terrible! ¿Acaso no hay que llorar cuando muere un hombre tan bueno? ¡Pasa tan pocas veces!Todos hubieran llorado siete años, si no hubiese llegado Jarosch.

Malgrat que el text és d’un estil escarit i, de vegades el·líptic, HISTORIA DE VALEK, EL CABALLO és una lectura tendra i propera a les nostres experiències vitals.

El propi Janosch il·lustra aquest llibre ( el primer de tots els que ha escrit) , de forma esquemàtica però amb una extraordinària expressivitat. Les il·lustracions, en blanc i negre, fan aportacions importants,  complementant i enriquint el text.

Publicat per primera vegada en l'any 1960, en Alemanya, la primera  edició en el nostre país és de l'any 1963, feta per  editorial Lumen,  en castellà i català ( aquesta en traducció de Marti i Pol ) .Ara s'ha reeditat en castellà per l'editorial El jinete Azul.

 
 A PARTIR DE 8 - 9 ANYS :




SEIS HOMBRES

David Mackee,

Ed. LIBROS DEL ZORRO ROJO, 2013



La història de sis homes que viatjaven pel món buscant un  lloc per a viure esdevé la història de la humanitat, entesa com a cicle de construcció-destrucció.

David Mackee ens ofereix un llibre de denúncia, una crítica ferotge al capitalisme, que té uns efectes devastadors sobre les persones, com a individualitats i com part d’una societat. En aquest cas l'eina destructora és la guerra.

SEIS HOMBRES conserva una esgarrifadora actualitat. La brutalitat de la guerra discorre per les pàgines que Mackee també il·lustra amb la qualitat i eficàcia habituals en ell. Les il·lustracions, en blanc i negre, impacten mitjançant l’esquematisme i la perfecta sinergia amb el text. El text és mínim i  les il·lustracions, rotundes.

Si bé aquesta és la primera edició en castellà, l'original de David McKee és de 1972. Si la seva lectura, en 2015, ens planteja cap dubte,  podeu recórrer a l'entrevista que en la revista Peonza nº 39 ( 1966) li va fer Javier Garcia Sobrino :


A nosaltres ens ha ajudat, us la recomanem tant com el llibre.

 
 A PARTIR DE 10-11 ANYS :


EL ÚNICO Y VERDADERO REY DEL BOSQUE

Iban Barrenetxea

Ed. A buen paso, 2013





Així comença aquesta història :

Si un viajero se aventurase a cruzar los helados mares del norte, si los vientos y las mareas le fueran propicios, si sorteara las tempestades y los monstruos marinos se apiadasen de él, desembarcaría en un lugar donde los inviernos son largos y oscuros y en verano el sol jamás se va a dormir. Si el viajero, tras besar la tierra -como debe hacer cualquier viajero que se precie de serlo-, caminase tantas leguas como horas tiene el día, llegaría hasta un bosque de abedules. Alli, a la sombra de los blancos abedules tal vez, y sólo tal vez, el viajero llegaría hasta una casita de madera: la casita de madera de Jaska, Kaspar y Masia.



Es tracta d’una història amb estructura de conte popular on Barrenetxea narra i il·lustra les aventures d’una guineu amb els habitants d’un bosc. És un exemple de conte d'animals sobre l'astúcia de la guineu per evitar ser caçada.  En la narració apareixen  nombrosos elements dels contes de costums: el poder de la dona, la cerca del matrimoni beneficiós, l'enveja entre veïnes … Per una altra banda, com en els contes de ximplets, aquests desobeïxen al rei i no reconeixen el seu poder. A més a més, babaus, infants i bojos diuen el que pensen.

A tot això cal  afegir l’element humorístic que completa una narració molt atractiva.

Per últim, les il·lustracions del propi Barrenetxea recreen a la perfecció l’ambient i els personatges suggerits pel text, utilitzant la gama dels ocres, marrons i grisos i creant unes imatges de gran poder visual.

 A PARTIR DE 18 ANYS :


EL LLANO EN LLAMAS

Juan Rulfo

Ed. Cátedra, 2014



« se oye que ladran los perros y se siente en el aire el olor del humo, y se saborea ese olor de la gente como si fuera una esperanza « ( 131 )

« y paseado nuestros estómagos por las calles del pueblo para que se les bajara la comida»

« se le resbalan a uno los ojos al no encontrar cosa que los detenga» 133



En El llano en llamas, Juan Rulfo demostra un magistral domini del conte.

Publicat per primera vegada en 1953, els 17 relats narren amb un exquisit vocabulari, contes sobre la misèria, les creences, la venjança, la lluita contra els dictadors o els explotadors, la solitud, la injusta distribució de les terres.,el masclisme i la dualitat entre la solidaritat i l’ individualisme.

Rulfo incorpora sovint el registre col·loquial de la parla i, d’aquesta manera, aconsegueix imprimir en els relats l’atractiu innegable de la narració oral.

Adquireix una importància capital el paisatge, que imposa unes condicions de vida duríssimes a les persones que hi viuen.

Un dels aspectes a destacar d’aquesta magnífica obra és el fet de que  l’autor aconsegueix  escriure des de la dignitat del camperol mexicà i, alhora, fer un implacable retrat de la condició humana.…són històries que descriuen la misèria més absoluta, però amb un respecte i un saber escriure tan extraordinari que desperten l'admiració del lector i l'empatia cap als personatges. I en el fons també ens crea una ràbia intensa per la situació descrita , de la qual sembla impossible eixir.


 

RECOMANAT  per a docents:

44 POEMAS PARA LEER CON NIÑOS

Benegas, M.

Ed. Litera libros, 2013


El llibre conté una selecció de poemes on Mar Benegas arreplega , amb criteris personals i subjectius,  diferents poetes, diferents poètiques i diferents estètiques, per a , tal com ella diu, apropar el gust per la poesia a tota la família i a totes les edats. 

"esta selección está dedicada a las familias, 44 poemas de ambos lados del Atlántico (España, Colombia, Chile, Argentina, México, Perú, Uruguay, Venezuela y Cuba) que nos invitan a descubrir y compartir momentos preciosos con nuestros hijos…"


És per això que no el  recomanem  a partir d'una edat, és una antologia per facilitar la feina de mestres i mediadors , i així el recomanem per a docents.

En ser una antologia no podem valorar la seua qualitat literària , que la donem per feta , en ser una selecció de gran poemes  de grans poetes.

L’edició es completa amb un decàleg on s’aconsella com no  llegir poesia (  i de retruc com fer-ho) i uns comentaris de l’autora a peu de pàgina.




diumenge, 4 d’octubre de 2015

RECOMANEM EN SETEMBRE 2015




A PARTIR DE 8-9 ANYS :








                                      Doña Piñones,
Mª de la Luz Uribe 

Fernando Krahn ( il·l)

Ekaré ,2009 ( original de 1981)





A partir de l'al·literació del títol que presenta a la protagonista del conte, el llibre conta de forma rimada amb versos hexasíl·labs una història de solitud i de vellesa. Juntament a aquestes dues situacions, apareix la por, encara que alleugerida per unes dosis d'humor. Enfront la por de la vellesa apareix la valentia de la infantesa aconseguint que Doña Piñones torne a ser feliç. Felicitat metaforitzada pel vol a través dels vents: alliberament de la por



La rima i la musicalitat ajuden a memoritzar el text molt fàcilment, és un llibre per a ser recitat, com un romanç,  a qualsevol edat,


Les il·lustracions de F. Krahn combinen el realisme dels objectes amb el còmic, la caricatura de les persones i  l'impressionisme  del paisatge. Escenes de doble pàgina amb el text a l'esquerra i la imatge a la dreta.  L'humor apareix perquè la il·lustració reflecteix el que diu el text de manera literal, i desdramatitza la situació. .





+++




El oro de la liebre,  

Martin Baltscheit y C. Schwarz,

Ed. Lóguez, 2015




Un conte en forma de faula amb final obert que parla de fins a quin punt  l'avarícia i  la por a perdre el que tenim ens pot condicionar la vida. Comença amb la mort de la llebre i amb una assemblea seguint l'estructura de conte d'animals:- qui es menja a qui? - enumeració de personatges que argumenten des d'un punt de vista científic la seua por a l'animal que se'l pot menjar.



Fins que apareix el llop i canvia aquesta estructura. El llop apareix com un personatge de conte tradicional  i argumenta la seua por des d'un punt de vista literari: versiona els contes tradicionals des de la seua òptica, fa referència al conte de la Caputxeta i menteix sobre els personatges dolents. Manipula els fets, enganya i convenç a tots, és el guanyador aparent , ... però no acaba aquí el conte : que li suposarà al llop la nova vida ?


Les il·lustracions tenen una gran presència ocupant la pàgina completa en una estructura en la que s'alterna text pàgina esquerra i imatge pàgina dreta, i que canvia quan apareix el llop, trencant la continuïtat de la història. .  Aporten una informació al lector que no es troba al text. Apareixen els primers plans d'animals on es mostren els seus trets: el misteri en la mirada de l'òliba, el perill en la de la serp, la maldat en la del llop. Destacar la il·lustració antropomòrfica, animals amb vestits que ens recorda a l'il·lustrador Svjetlan JunaKovic en el llibre "Gran Libro de los retratos de animales" ,OQO EDITORA, 2006,  que ens parla de que eixos personatges tenen molt a veure amb les persones.



Un conte que no deixa indiferent a ningú, una història plena de sorpreses i un final que ens retorna a l'inici .


 

A PARTIR DE 12-13 ANYS :











Fuego!

Poema de Jan Brzechwa .

Ilustraciones de Agnieszka Borucka-Foks.

Traducción de Herrín Hidalgo.

Ed. Media Vaca, 2014 ( 1ª edició en polonès en 1946 ) 


Una LOA al treball de bomber escrita en vers. Amb estructura de romanc i amb registre humorístic: la mosca desperta al bomber de guàrdia, el cavall no està ferrat, els tonells amb forats ...magnífic i divertit.


Unes il·lustracions a base de collage amb imatges antigues de bombers en acció i dibuix sobre elles recordant a l'expressionista alemany Gorsz o traç molt paregut al còmic.


Té una primera part amb el poema i una segona part on amplia amb informació i aspectes curiosos tot el que necessitem saber per contextualitzar el poema ,sobre  l'autor, l'època, les dificultats per a la seva traducció , inclòs alguns humorístics consells per al lector actual.



És un llibre rar, trencador, arriscat i provocador.



Us aconsellem la lectura de la crítica que fa Gustavo Puerta en el diari «El País» :http://cultura.elpais.com/cultura/2014/12/10/babelia/1418237056_325530.html




                                               +++
 
A PARTIR DE 16 ANYS : 





http://www.grup62.cat/llibre-la-veu-de-la-sirena-190023.html



La veu de la sirena./ La voz de la sirena

Carme Riera. Helena Pérez García.( il·lu )

Edicions 62, 2015/ Lumen, 2015.





L'escriptor danès Hans Christian Andersen va escriure 'La sireneta' el 1837,
L'autora agafa el conte de Andersen, la versió de Disney i la versió de Jarolski feta per a òpera amb música de Dvorak. Amb eixes fonts recrea la història interpretant-la des d'aquest segle : contada per la pròpia protagonista, la Sirena, una adolescent rebel i transgressora, que intenta fugir de la família i del domini del pare i començar a prendre decisions que donen sentit a la seua vida.



L'autora , en una entrevista en vilaweb, ens diu :

«Se sol dir que l'amor és l'opi de les dones. I això li passa a la sireneta. Passava més en l'època d'Andersen, quan la realització personal d'una dona només venia a través de l'amor. Pensem en les grans novel·les del segle XIX, com 'Anna Karènina' o 'Madame Bovary'. Ara les coses són diferents, les dones sabem que l'amor és una qüestió important però mai castrant ni frustradora.»

http://www.vilaweb.cat/noticia/4237931/20150330/carme-riera-lepoca-dandersen-lamor-era-lopi-dones.html

Alguns fragments del conte ens il·lustren aquesta interpretació :

«A poc a poc anava comprenent que l'amor ens porta a imaginar el que no és, que ens atrapa i sedueix el que no existeix, que alguns, com li passava al príncep, només són capaços d'enamorar-se d'una quimera, i jo hauria donat tot per convertir-me en la seva, perquè la meva llibertat consistia a estar presa a les xarxes de la seva voluntat, per molt voluble que fóra.»  (pag 80 )

« No m'adonava que el meu amor per ell havia fet minvar el que hauria d'haver sentit per mi mateixa» ( p- 83)



El llibre incorpora la versió original de Andersen, traduïda al català per Josep Carner. Cal recordar la visió pessimista, trista, un tant depressiva  que dóna Andersen als seus contes, eixos personatges que no creixen, que pensen que la felicitat consisteix en no assumir com som i la necessitat de transformar-se, que hi ha un esser diví que actua sobre el destí de les persones. Carme Riera, en canvi, s'allunya d'eixa visió cristiana i incorpora un text creatiu més a prop del mite i, per suposat, més poètic.



«  ... vaig aconseguir, a causa de les bones obres,tenir una ànima immortal, però no és cert. Ho sé bé perquè segueixo aquí, vella, tossuda i enamorada, apropant-me i allunyant-me de la costa, sense llengua però amb veu manllevada que he fet meua. La veu de les ones, que entre els seus rumors parla de sirenes i de dones i propaga la meva història»( pàg 88)