dijous, 13 de novembre de 2014

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2014



 A PARTIR DE 4-5 ANYS  :
 

Títol:  Qui em dóna un cop de mà? / Quién me echa una mano?
Autor/a : Camille Saferis.
Il·lustrador/a: Ale + Ale
Editorial:Laberinto, 2011

Llibre inspirat en una llegenda tibetana ;  una faula moderna, una història on els adults en lloc d'ajudar al protagonista insisteixen en donar-li  consells , assessorar-lo, renyir-lo, ... és a dir, escoltar-se a si mateixos i oblidar-se d'aquell que es troba davant d'ells amb un problema greu.

És la mateixa lectura la que faria un xiquet que un adult?. S'apunta perquè  veiem  en algunes pàgines la necessitat de tenir uns referents per poder entendre completament el personatge, que tal vegada els xiquets no tenen. Però el lector infantil possiblement no es fixa tant en les característiques dels personatges que intervenen , com en la situació del protagonista, que s'ha caigut i està sol. El protagonista té un problema i ningú dels que arriben l'entenen i li donen solució.

L'únic que l'ajuda és altre tan petit com ell, l'elefantet, és una ajuda entre iguals.

És un  llibre divertit, enginyós; si es vol aprofundir sobre la qualitat dels animals que van apareixent, tal vegada caldria dedicar-li una ullada a llibres com el de Cirlot, «Diccionari de símbols».


A PARTIR DE 6-7 ANYS  :





Títol: El meu primer cotxe era vermell. // Mi primer coche era rojo
Autor / Il·l : Peter Schossow.
Editorial: Joventut, 2011 ( premi Llibreter 2011 )

A l'inici  sembla tenir una intencionalitat didàctica, però després es veu que no. Original, recordava altres llibres com « la vuelta al mundo»,  de Villafane, o «què bonic és Panamà» de Janosch.

Certa confusió narrativa: On és el iaio? Parla, però no hi ha imatges d'ell. On està el limit entre la realitat que envolta al narrador ( el nen protagonista)  i el fantasieig? Quina part del viatge és real i quina  inventada?

La imatge és graciosa, però també  pot crear confusió: la seqüenciació en doble pàgina  del mateix xiquet  fent diferents coses i  desplaçant-se en el temps o en l'espai ( arreglar el cotxe, aprendre a conduir,  travessar els camps o el bosc ... ) et pot fer dubtar si és un o molts ; en canvi les senyals de circulació, moltes inventades , afegeixen un toc humorístic.

El text és molt ric  i carregat d'humor ; en cada pàgina el xiquet  s'enfronta a una por : el penya-segat, la foscor, el bosc, i no acostuma a eixir ben parat : si camine, jo controle el meu cos, però si vaig en un cotxe,... encara que siga a pedals, ja no sóc jo qui controla.



A PARTIR DE  14-15  ANYS : 



Títol: Les llàgrimes de la Caputxeta.// Las lágrimas de Caperucita.
Autor: Beate Teresa Hanika
Editorial: Takatuka, 2011

«Ell l’anomena Caputxeta Vermella quan la veu baixar per un carrer amb un cistell penjat al manillar de la bicicleta. Caputxeta Vermella perquè en el cistell hi porta menjar i vi per al seu avi, que fa veure que està malalt. Caputxeta Vermella perquè el camí per sortir del bosc és fosc i costerut. Caputxeta Vermella perquè el llop la té dominada...»

Del munt d'elogiosos comentaris que hi ha a Internet hem seleccionat dos :

«La protagonista i la seva història t'atrapen des de la primera línia. Un text fascinant de llenguatge clar, senzill i sense floritures, que convenç precisament per aquest estil simple que destil·la una poesia molt pròpia [...] Literatura de la bona: cada pàgina, un autèntic plaer», Sylvia Mucke, Eselsohr.

«Un llibre que encoratja per enfrontar les realitats i saber expressar-les. Clar, precís i poètic», Mirjam Pressler.


Tracta la història de Malvina, una adolescent que  narra , en primera persona , els abusos comesos pel seu avi, la complicitat de l'àvia que ho propicia i mira cap a altre lloc, la covardia del pare , que es nega a creure-la i la obliga a continuar visitant-lo, l'egoisme de la mare que no vol veure res, ... i la desesperació i indefensió  davant  d'aquest  cercle de silenci, que magnifica el poder i la impunitat de l'abusador. Però també parla de les persones alienes al seu entorn familiar, on trobarà la força per afrontar el problema i enfrontar-se als causants. Malvina ens duu  de la ma des dels 14 anys que està a punt de complir fins a etapes anteriors, barreja el present amb els records, contrasta  moments dolents amb moments meravellosos, oposa les seues angoixes familiars amb el despertar del primer amor  ...   Una lectura imprescindible i  molt recomanable  

++++++++

Títol: La tomba i altres contes de horror. 
Autor: Guy de Maupassant
Editorial:  Brosquil, 2003

“El bes és inmortal! Va de llavis en llavis, de segle en segle d'edat en edat. Els homes el recullen, el donen i moren. ( p.26)

“El passat m'atrau, el present m'espanta perquè el futur és la mort” ( p. 26)

És una antologia pòstuma d'uns contes molt elaborats, que parlen de la solitud, el pànic, la bogeria, l'home escindit, les forces interiors, ... Són contes  de tal intensitat que cal  llegir a poc a poc.

El vocabulari acurat, la riquesa i minuciositat de les descripcions, la creació d'una atmosfera d'intriga, de desassossec, l'exactitud amb que recrea les sensacions de pànic i la impossibilitat de respondre, de moure's,...  ens mostren que estem davant una obra mestra del suspens i de la literatura.