dilluns, 19 de maig de 2014

RECOMANEM EN MAIG 2014


A PARTIR DE 6-7 ANYS

Títol: Et menjadé! / Voy a comedte

Autor: Jean-Marc Derouen

Il·lustradora: Laure du Faÿ

Editorial: Kokinos, 2013



Un altre conte de llops on l'autor agafa les característiques clàssiques del conte d'animals i crea un conte modern. Si bé té un principi engrescador, ens ha decebut el final, on falla la tensió narrativa que mantenia al llarg de la història. També sobra alguna concessió que fa  a l'època actual : mercat ecològic, ...

Destaquen en el llibre dos aspectes : l'humor i les il·lustracions. Ens trobem un llop que  es deixa convèncer fàcilment  per uns personatges més dèbils però molt més intel·ligents i astuts. Un llop que no parla bé, però que en tot moment s'argumenta perquè ho fa així ( té un pel a la llengua, perd les dents,...) i així l'autor evita el menyspreu pel possible defecte. 

La il·lustració, cridanera i expressiva, en perfecta sincronia amb els cops d'humor del text i les variacions en la tipografia, tot conforma un conjunt que desperta la hilaritat ja des de la primera pàgina. 



A PARTIR DE 10-11 ANYS


Títol: A la sombra del maestro. 

Autor: Juan Farias

Editorial: Shalakalibros, 2012

 


En primer lloc, una gran alegria per veure reeditat aquest llibre. En aquesta nova edició s'inclou un pròleg del seu fill que ens apropa un poc més a la personalitat de Juan Farias.

I després , a més d'animar a la seva compra i relectura, ... què podem dir de Juan Farias que  no estiga ja dit ?

Parlem de la seva prosa, tan depurada, tan poètica, tan concisa i tan lligada a l'oralitat?

Parlem del contingut, la denúncia continua de la realitat , de la duresa de la vida, de l'abús de poder, però també de la bellesa, de la solidaritat, l'amistat, l'amor, la dignitat i la reivindicació del paper del mestre i l'educació ?

Podem dir que en la seva recerca de l'essència,  és un Miró de la Literatura ?

Amb quatre paraules és capaç d'armar i caracteritzar tot un personatge. I amb unes poques més, tota l'aldea de Galícia on es desenvolupa la història, en plena època franquista i amb l'arribada d'un mestre amb idees republicanes. Retrata els personatges amb humor i fina ironia.





 
Títol: Divendres/ Viernes

Autor: Santiago Freire

Il·lustrador: Dani Padron

Editorial: Sushi Books, 2013


Realment, qui va salvar a qui ? Robinson a Divendres o a l'inrevés? Aquest llibre  posa en solfa qui educa a qui, i qüestiona el tema de la pròpia identitat.
És la història contada per Divendres , qui, d'una manera senzilla , amb humor i un pèl d'ironia, ens explica la incapacitat de l'home blanc per sobreviure, i més greu encara, la incapacitat per adonar-se d'aquesta realitat i pensar que és ell qui salva la humanitat. Fins que  finalment...

La cal·ligrafia acompanya la il·lustració, canviant de grandària i disposició, per a subratllar les emocions : la por, el riure, la sorpresa, l'angoixa , etc

En les il·lustracions ridiculitza per igual a blancs i a negres; els personatges són sempre caricatures .

Un magnífic llibre per a gaudir, pensar, i apropar-se posteriorment , com llibre pont, a la lectura del clàssic.  

 A PARTIR DE 18 ANYS


Títol: Les lleis de la frontera / Las leyes de la frontera.

Autor:  Javier Cercas 

Editorials: Rosa dels Vents , 2012 / Ed. Mondadori , 2012





Basat en un personatge real  dels anys 70, tracta la problemàtica adolescent , amb una excel·lent descripció del barri i la societat ; en la 2ª part  tal volta  s'abusa dels personatges secundaris. 


És una narració molt marcada pel moment històric i social, està ben contada i és molt fàcil de llegir.  L'autor fa certes concessions, per exemple,  la facilitat amb què  el Gafitas aconsegueix l'èxit professional  no resulta massa creïble. Estructura molt periodística. Personatges aconseguits, arquetips d'una època determinada. Manté el ritme narratiu tota la història.



 
Títol: Mirall trencat /Espejo roto

Autor: Mercé Rodoreda

Editorials: Enciclopedia Catalana, 2008 /Seix Barral, 2011.



Publicada en 1974, d'aquesta si podem dir ja que és un clàssic.

L'autora ens parla a través dels diferents personatges que apareixen en la història , tres generacions de dones de l'alta burgesia catalana.

Els personatges formen una polifonia, on no interessa la narració , sinó la interpretació, els records i els sentiments de qui , en cada capítol, conta els fets. I els lectors hem d'anar reconstruint els fets a partir d'aquests records. Cada personatge et duu de la ma per la història i enllaça amb la veu del personatge anterior i posterior. És com un trencaclosques  per armar. 

Descripcions, metàfores, símbols, llenguatge poètic, ...el seu llenguatge , per la riquesa, ens recorda a Proust, a qui ella mateixa cita en l'obra quan converteix a un personatge, Sergi, en un obsessionat per aconseguir totes les seues obres.

Ens presenta una realitat social on les dones compten per a molt poc. Davant el mateix conflicte, les dones es suïciden ( Bàrbara i Maria) en tant que l'home continua vivint i refà la seva vida ( Valldaura i Ramón). Les dones sempre tenen més a perdre, encara que siguen riques. I se'ls nega la informació ( el pare parla amb Ramón, i ella escolta darrere la porta )

Però són les dones qui porten el pes i les vertaderes protagonistes. Una dona de classe baixa com Teresa ( peixatera) pot arribar a senyora i seguir essent com era abans : discreta, generosa, lluitadora i preocupada per aconseguir allò que desitja però que també lluita per fer feliços els qui l'envolten; en canvi , la filla, Sofia, educada ja com a senyoreta i Maria, la neta, són personatges cínics, freds i mentiders .