dimecres, 22 de gener de 2014

RECOMANEM EN GENER , 2014

A  PARTIR DE 4-5 ANYS : 




Feres ferotges / Fieras feroces. Chris Wormell. Ed Joventut.2010

Llibre compensador: superar la por a actuar de manera autònoma en contra de les normes dels pares. Registre humorístic en els diàlegs que ajuden a desdramatitzar la història. Mecanisme de projecció mitjançant el qual el protagonista projecta a les Feres la seua por. D'aquesta manera, el nen es converteix en el més valent del bosc i els animals en personatges porucs.
.........

A  PARTIR DE 6-7 ANYS :




Voces en el parque. Anthony Browne. Ed Fondo de Cultura Económica. 2000

En 1977, Anthony Browne va escriure i il·lustrar  Una passejada pel parc ( A Walk in the Park). Era el  segon llibre que  publicava ( i que en 2013 recupera i publica Kalandraka editorial)

Tal com explica la pàgina de Gretel   http://literatura.gretel.cat/es/content/anthony-browne , en 1998 l'autor va refer aquest llibre i el va publicar amb el nom de Voces en el Parque ( Voices in the Park).

La passejada pel Parc mostra la incomunicació entre els adults, els personatges són humans, la diferent classe social dels protagonistes s'explicita a través de les imatges i en les il.lustracions hi ha un predomini del blanc. En Voces en el Parque  la història és contada per quatre veus diferents que aconsegueixen un enriquiment respecte al primer llibre; els personatges són micos, la diferència social dels protagonistes s'explicita al text i les il.lustracions surrealistes són plenes d'homenatges i sorpreses.
Recomanem vivament Voces en el Parque i encoratgem a Kalandraka a fer l'esforç de publicar-lo  també, en un temps no massa llunyà. 
.....

A  PARTIR DE 6-7 ANYS :




Pataplaf. Philippe Corentin. Ed Corimbo, 2006.


 En aquest llibre existeix un nivell diferent entre el text i les imatges. Les imatges narren una història per als lectors menuts, amb enumeració de temes com la fam, el bany, la defecació, etc. Al llarg de les pàgines, les imatges mostren el joc de l'amagatall entre el llop i els conills.
El text, en canvi, conta la història utilitzant la ironia, diferents narradors i un llop ambigu a vegades dolent, a vegades bo. 
.....


 A  PARTIR DE 14-15 ANYS :



 
El tamaño de los sueños. Karmelo Iribarren. Ed Anaya, 2006
 Poesia  que emociona.Li dóna una dimensió poètica a la vida quotidiana. Preocupació de l'autor per fer una poesia molt propera, que s'entenga, que arribe millor al lector. Poesia nostàlgica dels usos i costums de la generació del 50. Escrit amb paraules senzilles i una sintaxis ben pensada i ben construïda.

diumenge, 12 de gener de 2014

JOANA RASPALL: adéu i gràcies


Així era Joana Raspall :

La cançó del poeta

Si jo fos un rossinyol
cantant, enamoraria.
Si fos un follet del bosc,
amb les fades jugaria.
Si jo fos un papalló,
totes les flors besaria,
i si fos un nuvolet,
pels cels llunyans em perdria.
Si jo fos un floc de neu,
al cim més alt lliuraria,
i si fos una fonteta,
gotes d’argent rajaria.
No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia.

(Com el plomissol. Ed. La Galera, 1998. pàg…9)

Avui, 4 de desembre, després de 100 anys de vida plena ens ha deixat com un plomissol:

Del niu de la tórtora
cau un plomissol;
l’aire se l’emporta
lluny, de vol en vol.
Quina folla dansa
dintre el verd i el blau!
Ara, al cel és lliure;
al niu era esclau.
Però, ai!, enyora
la proximitat
dels ocellons tendres
que al niu s’han quedat.
Voldria tornar-hi
i ho ha dit al vent;
però el vent no escolta
ni para un moment.
La primera estrella
surt a mig camí
i recull la queixa
del plomissol fi;
demana al capvespre
que assossegui l’aire,
que les flors estenguin
caminets de flaire
i es badin els pètals
per fer de bressol
on la plomi pugui
descansar del vol.
Quina tebior!
Ja no enyora el niu;
té per companyia
un dolç batec viu.
Que bé que reposa,
al cor d’una rosa!.

 Se’n ha anat de matinada : 

L’Alba

L’Alba és tan prodigiosa
que refon en un cant sol
l’últim plany del rossinyol
i el primer crit de l’alosa

(Com el plomissol.Ed. La Galera, 1998. pàg.18)


Però, en acomiadar-se ens deixa dos encàrrecs

SOMNIAR:

 

Tu, que em llegeixes
 
 Meitat tu, meitat jo,
somniem un vaixell
que també tingui rodes,
que també tingui ales
i que sigui veloç…
perquè ens dugui al país
on les pedres floreixen.
I les flors canten versos
i els ocells fan amb perles
el seu niu dintre el bosc…

Ben cert que hi ha follets
amb sabates de molsa
que fan dolç el trepig
per no remoure l’aire
on dormen els gegants…

Ben cert que hi ha sirenes,
princeses encantades,
herois d’espases màgiques
i savis que treballen
en projectes estranys…

 Meitat tu, meitat jo,
guiarem el vaixell
per la mar sense onades,
sota un cel sense boires
del país sense nom.

 Meitat tu, meitat jo,
de tornada, podrem
explicar l’aventura,
perquè tanta aventura
cal contar-la a tothom!

(Com el plomissol.Ed. La Galera, 1998. pàg.10-11)

I LLUITAR:


‘Endavant!

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

Ales i camins,(1991)

Aquestes són les pàgines on podreu seguir trobant a Joana Raspall
 
http://joanaraspall.blogspot.com.es
www.joanaraspall.cat/
…però no us oblideu dels seus llibres , us acompanyaran sempre.
 Col·lectiu, 4 de desembre de 2013


ALLÀ ON ELS ARBRES CANTEN



Allà on els arbres canten/ Donde los  árboles cantan
Laura Gallego Garcia
Ed. Cruilla, 2012/ SM, 2011





Ens trobem davant d’un llibre amb les claus de la novel·la d’aventures: Viana és una òrfena enfrontada a un destí advers envoltada de diferents personatges que ajuden a l’heroïna en la seua lluita contra les forces del mal: Lobo, l’astut cavaller protector/repressor perfilat amb l’ambigüitat pròpia requerida a les històries per adolescents, Dorea, la lleial nodrida, Airic, el fidel escuder i Uri el personatge màgic amb el que descobreix un sentiment amorós que va madurant paral·lelament al creixement de la protagonista.
Al llarg de la seua història apareixen referents evidents dels contes meravellosos i amb facilitat reconeixem en el seu desenvolupament les funcions de Propp: pèrdua de la seguretat de l’ambient familiar, fugida de la casa paterna, auxiliars que li ajuden a superar les proves i a la fi, vencerà als invasors, recuperarà els seus bens i sobretot, conquerirà una maduresa personal. Es tracta doncs, d’un procés d’iniciació complex, ple de dubtes, nostàlgies de les etapes anteriors i rebel·lies, tanmateix ben pautat i estructurat.

Juntament amb els elements propis dels contes tradicionals, les lectores es trobaran situacions que recorden les històries mitològiques: Uri com Dafne es transforma en un arbre, Viana com Ulises s’amaga entre animals per burlar els vigilants, i els invasors amb la saba dels arbres buscaven la immortalitat igual que els déus.

Laura Gallego aposta en aquest llibre escrit amb llenguatge ric en descripcions i diàlegs ben construïts, per la defensa de la tradició Oral encarnada pel bufó: personatge mediador entre els mons fantasia- realitat i savi contador de les llegendes que s’expliquen sobre el gran bosc, el lloc on els arbres canten.

RECOMANAT: 12-13
Comentat en desembre 2013