dijous, 13 de novembre de 2014

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2014



 A PARTIR DE 4-5 ANYS  :
 

Títol:  Qui em dóna un cop de mà? / Quién me echa una mano?
Autor/a : Camille Saferis.
Il·lustrador/a: Ale + Ale
Editorial:Laberinto, 2011

Llibre inspirat en una llegenda tibetana ;  una faula moderna, una història on els adults en lloc d'ajudar al protagonista insisteixen en donar-li  consells , assessorar-lo, renyir-lo, ... és a dir, escoltar-se a si mateixos i oblidar-se d'aquell que es troba davant d'ells amb un problema greu.

És la mateixa lectura la que faria un xiquet que un adult?. S'apunta perquè  veiem  en algunes pàgines la necessitat de tenir uns referents per poder entendre completament el personatge, que tal vegada els xiquets no tenen. Però el lector infantil possiblement no es fixa tant en les característiques dels personatges que intervenen , com en la situació del protagonista, que s'ha caigut i està sol. El protagonista té un problema i ningú dels que arriben l'entenen i li donen solució.

L'únic que l'ajuda és altre tan petit com ell, l'elefantet, és una ajuda entre iguals.

És un  llibre divertit, enginyós; si es vol aprofundir sobre la qualitat dels animals que van apareixent, tal vegada caldria dedicar-li una ullada a llibres com el de Cirlot, «Diccionari de símbols».


A PARTIR DE 6-7 ANYS  :





Títol: El meu primer cotxe era vermell. // Mi primer coche era rojo
Autor / Il·l : Peter Schossow.
Editorial: Joventut, 2011 ( premi Llibreter 2011 )

A l'inici  sembla tenir una intencionalitat didàctica, però després es veu que no. Original, recordava altres llibres com « la vuelta al mundo»,  de Villafane, o «què bonic és Panamà» de Janosch.

Certa confusió narrativa: On és el iaio? Parla, però no hi ha imatges d'ell. On està el limit entre la realitat que envolta al narrador ( el nen protagonista)  i el fantasieig? Quina part del viatge és real i quina  inventada?

La imatge és graciosa, però també  pot crear confusió: la seqüenciació en doble pàgina  del mateix xiquet  fent diferents coses i  desplaçant-se en el temps o en l'espai ( arreglar el cotxe, aprendre a conduir,  travessar els camps o el bosc ... ) et pot fer dubtar si és un o molts ; en canvi les senyals de circulació, moltes inventades , afegeixen un toc humorístic.

El text és molt ric  i carregat d'humor ; en cada pàgina el xiquet  s'enfronta a una por : el penya-segat, la foscor, el bosc, i no acostuma a eixir ben parat : si camine, jo controle el meu cos, però si vaig en un cotxe,... encara que siga a pedals, ja no sóc jo qui controla.



A PARTIR DE  14-15  ANYS : 



Títol: Les llàgrimes de la Caputxeta.// Las lágrimas de Caperucita.
Autor: Beate Teresa Hanika
Editorial: Takatuka, 2011

«Ell l’anomena Caputxeta Vermella quan la veu baixar per un carrer amb un cistell penjat al manillar de la bicicleta. Caputxeta Vermella perquè en el cistell hi porta menjar i vi per al seu avi, que fa veure que està malalt. Caputxeta Vermella perquè el camí per sortir del bosc és fosc i costerut. Caputxeta Vermella perquè el llop la té dominada...»

Del munt d'elogiosos comentaris que hi ha a Internet hem seleccionat dos :

«La protagonista i la seva història t'atrapen des de la primera línia. Un text fascinant de llenguatge clar, senzill i sense floritures, que convenç precisament per aquest estil simple que destil·la una poesia molt pròpia [...] Literatura de la bona: cada pàgina, un autèntic plaer», Sylvia Mucke, Eselsohr.

«Un llibre que encoratja per enfrontar les realitats i saber expressar-les. Clar, precís i poètic», Mirjam Pressler.


Tracta la història de Malvina, una adolescent que  narra , en primera persona , els abusos comesos pel seu avi, la complicitat de l'àvia que ho propicia i mira cap a altre lloc, la covardia del pare , que es nega a creure-la i la obliga a continuar visitant-lo, l'egoisme de la mare que no vol veure res, ... i la desesperació i indefensió  davant  d'aquest  cercle de silenci, que magnifica el poder i la impunitat de l'abusador. Però també parla de les persones alienes al seu entorn familiar, on trobarà la força per afrontar el problema i enfrontar-se als causants. Malvina ens duu  de la ma des dels 14 anys que està a punt de complir fins a etapes anteriors, barreja el present amb els records, contrasta  moments dolents amb moments meravellosos, oposa les seues angoixes familiars amb el despertar del primer amor  ...   Una lectura imprescindible i  molt recomanable  

++++++++

Títol: La tomba i altres contes de horror. 
Autor: Guy de Maupassant
Editorial:  Brosquil, 2003

“El bes és inmortal! Va de llavis en llavis, de segle en segle d'edat en edat. Els homes el recullen, el donen i moren. ( p.26)

“El passat m'atrau, el present m'espanta perquè el futur és la mort” ( p. 26)

És una antologia pòstuma d'uns contes molt elaborats, que parlen de la solitud, el pànic, la bogeria, l'home escindit, les forces interiors, ... Són contes  de tal intensitat que cal  llegir a poc a poc.

El vocabulari acurat, la riquesa i minuciositat de les descripcions, la creació d'una atmosfera d'intriga, de desassossec, l'exactitud amb que recrea les sensacions de pànic i la impossibilitat de respondre, de moure's,...  ens mostren que estem davant una obra mestra del suspens i de la literatura.















dissabte, 25 d’octubre de 2014

RECOMANEM EN SETEMBRE 2014

 A PARTIR DE 4-5 ANYS  :





Títol: En patufet // Garbancito  
Autor:  Olalla González ( adaptació)
Il·lustrador: Marc Taeger   
Editorial: Kalandraka, 2009/ 2011



Tal com diu l'autora és una recreació del conte tal com el contava la seva àvia. És un conte de tradició oral, molt popular i amb innombrables versions. La de Joan Amades, per exemple, té un final molt diferent a aquesta.
La versió que tenim a les mans manté el ritme i està ben contat. I les il·lustracions són esquemàtiques, molt properes a la infància.
Encara que  per a les primeres edats mantenim que és millor el conte relatat oralment, sense suport escrit, també és important tenir bones versions escrites dels contes populars, com ho és aquesta.

Recomanem la història oral des del 0 anys , i el llibre a partir de 4-5 anys.


 A PARTIR DE 10-11 ANYS  :




Títol: Rossinyol. / Ruiseñor.  
Autor Sébastien Perez

Il·lustrador: Benjamín Lacombe. 
Editorial:Baula / Edelvives, 2012


Llibre amb un format apaïsat i pestanyes tancades que, en obrir-se permeten a un lector omniscient saber allò que els protagonistes de la història encara desconeixen.

Les il·lustracions, càlides, expressives, realistes, poètiques, ... i el text , senzill i poètic, s'enllacen per construir un tàndem indivisible. Imatges i paraules ens ajuden per igual i de manera complementària a seguir la història.

Ens presenta , d'una banda un grup i d'altra, un personatge «invisible», «absent» , «observador» i «desitjós» de formar també part del grup , i que ho aconsegueix mitjançant la intel·ligència, la poesia, i la música .

El tema ens recorda altres contes , com el de Úrsula Wolfel “Falta Juan” de su libro Campos verdes, campos grises.

L'únic personatge adult també ens sembla un giny a monsieur Hulot, de Jacques Tati , personatge amable, pacífic, col·laborador, i amb certa vessant còmica.



 A PARTIR DE 14-15 ANYS  :




Títol: L'Elefant blanc robat  
Autor Mark Twain 

Traductor: Josep Carner  
Editorial: Catalana, 1918/Empúries, 1996
 

És un recull de contes , i com a tal, és elecció del traductor els contes que el conformen. Es per això que no hi ha total coincidència entre els contes de l'edició en català, triats i traduïts per Josep Carner i publicats en Espanya per primera vegada en 1918 , i les edicions castellanes de Alianza i Barataria de 2013. ( El elefante blanco robado y otros cuentos. Traducció de Adrià Edo , Barataria , 2013/El robo del elefante blanco y otros cuentos, Traducció de Borja Garcia Bercero,ed. Alianza, 2013 )
Hi ha 15 contes , molt diferents entre si, escrits entre 1867 ( consells per a les nenes bones ) i 1893 ( el bitllet d'un milió de lliures ) . En tots ells combina l'humor amb la crítica social:  critica la hipocresia, la incompetència,  la vanitat, la crueltat, les normes absurdes, ....
Animem a la seva lectura fent nostres les paraules de Mark Twain , en una carta que  adreçà a un prestigiós crític britànic sobre la seva obra : 
Gairebé mai he intentat instruir-les , però he fet tot el que he pogut per divertir-les. Entretenir-les ja completava les meves aspiracions més estimades; perquè podien instruir-se en d’altres fonts i jo tenia dues possibilitats d’ajudar el mestre en la seva missió: perquè la diversió és una bona preparació per l’estudi i un bon remei per la fatiga de després.(...)( pàg 63,www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200809/memories/1923m.pdf)


 A PARTIR DE 16 ANYS  :




Títol: Firmin 
Autor Sam Savage
 Il·lustrador: Fernando Krahn
Editorial: Columna, 2008 / Seix Barral, 2011
 
Divertit, irònic, plàstic i descriptiu. Amb un gran sentit de l'humor. Llibre homenatge a la literatura i a la lectura, de caire autobiogràfic, però amb un protagonista molt especial . Podem dir que és un llibre amarg però contat amb grans dosis d'humor. És cert que la vida és cruel i tràgica, però Firmin s'enfronta a ella obtenint sempre la part més positiva, «si hi ha res per què resulti útil una formació literària, és per dotar-nos d'un sentit de la catàstrofe « ( p. 51) « de vegades mirava al meu voltant i m'estremia de goig» ( p. 54 ) « i vaig començar a viatjar, en l'espai i en el temps, per mitjà dels llibres,...»( p. 55) «La vida és breu, però, tot i així sempre podem aprendre un parell de coses abans de l'esclafit final» ( p. 105) « Estava enfonsat. Mata-rates o L'amor traït. Tot el que jo havia cregut lligat i ben lligat ara s'ensorrava; i això no obstant, al mateix temps em vaig sentir renéixer. Estava disposat, com sol dir-se, a passar pàgina» (p.111) .«Era trist i bonic ( pàg.. 129)» «havia arribat l'hora d'anar-se'n ( 203) «El món era sec i fred, i les paraules, boniques» ( 203)
Borja García BerceroAlianza, 2013
Borja García Bercero

 A PARTIR DE 18 ANYS :

 


Títol: Una primavera per a Domenico Guarini.
 Una primavera para Domènico Guarini.
Autor  Carme Riera. 
Editorial: Ed.62, 2008/ Espasa, 1999

Premi Prudenci Bertrana l’any 1980

L'autora ens diu :
Una primavera per a Domenico Guarini és la meva primera i única novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per això hi ha sovint al·lusions a la necessitat de les dones a decidir i a fer-ho sense coaccions. ... També és la meva primera i única novel·la de caire experimental. trenca la linealitat del temps i mescla present passat i futur; empra la segona persona narrativa a segons quins capítols, i a d’altres la primera i / o la tercera; inclou articles de diari, cartes, o la dissertació acadèmica davant de La Primavera de Botticelli, un dels quadres que més m’agraden del món, a l’hora que superposa la història de Domenico Guarini, que atempta contra el quadre de Botticelli, i la d’Isabel Clara Alabern, una jove periodista mallorquina, enviada especial d’un diari de Barcelona per escriure les cròniques sobre el cas.”


Una novel·la difícil de llegir, per la seva estructura i el barroquisme del seu llenguatge; per això mateix és un repte que no decep a qui s'endinsa en la seva lectura.

diumenge, 5 d’octubre de 2014

CAPERUCITA ROJA, de Adolfo Serra

Al llarg del curs escolar 2013-2014 hem iniciat un apartat de comentar llibres il·lustrats al voltant de la caputxeta ; aquí teniu un magnífic exemple d'un dels llibres comentats.
caperucitarojaSerra

Caperucita roja
Adolfo Serra
Narval, 2011

Interessantíssim llibre d'il·lustracions sobre el conte popular "La Caputxeta vermella". L'autor conta amb imatges la història a partir de la versió dels Germans Grimm. Amb la utilització de la doble pàgina, Adolfo Serra dota el seu àlbum d'horitzontalitat i obliga la nostra mirada a fer un recorregut, esquerra - dreta, que acompanya el personatge femení des d'una llar a l'altra. Però, quan les lectores obrin el llibre, es troben amb unes tonalitats cromàtiques en negre, blanc i roig que insinuen una història inquietant ja des del començament:

A LA CASA DE LA PETITA I DOLÇA NENA ..
caputxeta1
un fons blanc travessat per una cua negra , peluda i eriçada manifesta el seu poder, el seu domini sobre la casa de la protagonista, ens permet intuir que l'aventura d'aquesta estarà plena de perills.

ARRIBADA AL BOSC ... La caputxeta, com ja sabem, ha eixit de la seua casa per anar a casa de la seua iaia. Un blanc desolador i traços negres que representen els arbres hivernals dominen el paisatge per on camina una taca roja, petita, solitària i aparentment desvalguda. Un plànol general que emfatitza la desproporció entre la grandària dels arbres i la xiqueta, una imatge que comunica solitud i desemparança.
Si la primera doble pàgina atreia la nostra atenció a l'esquerra mostrant-nos la casa on comença la història, en aquesta tercera doble pàgina, un zoom ens allunya la imatge elevant-nos i presentant-nos un canvi de perspectiva que fa girar els nostres ulls cap a la dreta on es troba l'altra casa, objectiu final de l'aventura i descobrint-nos, amb una angulació en picat, la presència del llop.

DINS EL BOSC .... Arriba el moment en que la caputxeta s'endinsa al bosc. Un nou zoom d'apropament ens transporta a l'aparença del bosc, tanmateix sabem ara que es tracta del llom del llop, per on aquesta nena va caminant aguaitada per la maldat . Per primera vegada podem veure la cara innocent d'una nena que mira. On mira? Què veu? Qualsevol manifestació artística admet diferents interpretacions: potser mira els lectors interpel·lant-nos, potser s'adona de la presència de l'animal o potser reclama la nostra atenció sobre una papallona que vola al seu costat, càndida com ella, roja com ella i tan fràgil com ella.
Recordem que en el bosc es troba amb el llop ...La bèstia dolenta sap esperar i no es precipita quan passa per davant dels seus ulls en una doble pàgina on apareix un sorprenent plànol detall amb la nena reflectida a les seues pupil·les. Ell la mira i ella el mira amb el seu rostre harmònic ocupant tota la pàgina següent en un gran primer plànol:
caputxeta2
ulls vigilants, boca preocupada i el seu cabell que a l' enlairar-se pel vent es va transformant en un llop que persegueix la papallona.
La maldat s'acosta a la papallona, el paisatge desapareix i sobre un blanc lluminós apareix retallada amb un contorn ben definits per una línia negra, la figura del llop
caputxeta3
que en una dansa macabra composta de quatre moviments - tensió, persecució, salt i relaxació - es desplaça des de l'esquerra cap a la dreta menjant-se la vermella llum alada. Pot ser un moment de la història que anticipa el que passarà després.

LA CAPUTXETA ÉS ENGANYADA ... camina errada controlada en tot moment per un ull pervers i poderós que la condueix per dreceres amenaçadores expressades en imatges diferents: potes en forma d'arbres, dents en forma d'escales i la constant oposició, al llarg del llibre, del negre i el blanc, la llum i la foscor que amenacen el roig. La Caputxeta s'ha ficat en la boca del llop.

A LA CASA DE L'AVIA ...... Tampoc en ella troba la calidesa afedents - que ens fan preveure el que vindrà aviat: una fera ferotge, violenta, terrible imatge realista, amb lesctiva ni la seguretat desitjada. L'ombra del dolent l'acompanya o més bé l'empeny lleugerament fins els peus del llit. Però, abans d'arribar al jaç, Serra emfatitza, amb imatges, detalls del cos del llop
 caputxeta4


 
- ulls, potes, mans i dents - que ens fan preveure el que vindrà aviat: una fera ferotge, violenta, terrible imatge realista, amb les gorges obertes, endrapa la nena en un tres i no res. Després vindrà la foscor, l'interior de l'animal on àvia i neta es reconeixen. La lluita al llarg del llibre entre el blanc i el negre finalitza ací on el negre ocupa tota la doble pàgina manifestant el poder de la maldat.

EL CAÇADOR MATA EL LLOP ... De sobte una llum entra a l'espai on les dones esperen un canvi del seu destí, sorpreses no pareixen, tal vegada resignades o potser previngudes. Una vegada ixen del ventre de la fera, s'allunyen agafats de la maneta els tres personatges: un àvia vella i cansada,un caçador sense rostre amb trets zoomorfs i paper protector i una caputxeta vermella que gira el seu cap per a mirar-nos.
Què vol dir-nos? Passem a l'última doble pàgina i sobre un fons blanc destaca la vermella i delicada papallona; simbolitza que s'ha alliberat de la maldat?, pot significar que una nova caputxeta ha superat els seus conflictes i renaix més madura ? No ho sabem amb certesa. Novament l'última paraula correspon a la interpretació de les lectores que amb la seua imaginació podran elaborar el seu significat personal. Que gaudiu molt amb aquesta proposta transgressora.


Recomanat: 10/11 anys.

dilluns, 28 de juliol de 2014

RECOMANEM EN JUNY 2014


A PARTIR DE 10-11 ANYS





Títol: La zapatilla roja

Autor: Karin Grub

Il·lustrador: Tobias Krejtschi

Editorial:Loguez , 2014
 
Crònica social sobre la guerra, encara que ben bé no és una guerra sinó una ocupació injusta, il·legal i genocida d'un estat sobre altre. Critica els fotògrafs que van a traure imatges, escenes esgarrifadores a les que ens tenen habituats els mitjans de comunicació. Massa realista? Massa explícit? La massacre que està passant aquests dies , amb el silenci còmplice de les potencies occidentals i el recolzament actiu de USA i Regne Unit , demostren que la realitat supera en horror a tots els contes possibles.

 
Les imatges tipus còmic, en blanc i negre. Només apareix el color roig en la sabata i en una escena somniada . La sabata roja sembla el símbol amb el qual s'enllacen el món occidental i el país ocupat.. El personatge principal és el fotògraf. Al llarg de la història assistim a un canvi d'actitud del protagonista que vol donar la notícia de manera distant i acaba implicat emocionalment. És més la crònica d'una realitat esgarrifadora, no hi ha fabulació literària. Al final, es va considerar que tenia suficients valors literaris per a estar a la nostra bibliografia.

**** 



Títol: El Cuentacuentos

Autor: Saki

Il·lustradora: Isabelle Vandenabeele

Editorial:Bárbara Fiore , 2014
 
En 2008 Ekaré publicà en català i en castellà el conte de Saki (Héctor Munro, 1870-1916) El contador de contes / El contador de cuentos



  llibres que ja estan inclosos en la bibliografia del col·lectiu.

 
Aquest llibre és el mateix conte, ara publicat en castellà per l'editorial Bàrbara Fiore, amb traductor i il·lustrador diferents.

 
El text reivindica el valor de la literatura oral: al mateix temps que ajuda a superar moments d'avorriment, emociona i aporta material de reflexió i creixement. A més a més, critica els contes amb final moralitzant i adaptats per a convertir-se en políticament correctes.

Trobem dos grups de personatges: El primer grup està format pels nens i nenes que demanen atenció continua dels adults, àvids de respostes que sacien la seua curiositat, astuts per adonar-se amb facilitat quan les històries son falses i manipulades pels majors. El segon grup és el dels adults que en la història representen dos visions diferents d'entendre l'educació i de triar quina literatura hem d'apropar a nens i nenes. En realitat, són dos conceptes d'infantesa diferents: el tradicional que vol un nen obedient, sumís ... i el modern que presenta un nen rebel i crític.

La història d'aquest llibre conté una altra història, la recreació d'un conte de tradició oral amb palau, jardí -bosc, príncep, porquets, llop i nena. Tanmateix, no hi ha un final feliç - el llop devora la nena - allunyant-lo dels contes meravellosos, però convertint-se en una història sucosa que emociona a les oients: "es el conte més bonic que he escoltat en la meua vida", diuen les protagonistes.

Les il·lustracions, transgressores, molt personals i originals, van guanyant protagonisme cap al final del llibre i ocupen pàgines completes sense text, són les encarregades de mostrar els missatges emocionals que conté aquesta recreació com ara, el perill de la vanitat manifestada quan la nena mira el seu rostre reflectit a l'aigua de la font i toca amb delit les medalles; aquestes causaran la seua perdició amb el seu sorollet que descobriran al llop l'amagatall de la nena.

Amb aquesta sàtira, l'autor Saki rebutja el model tradicional d'educació, les normes socials imperants, i recorda en algun moment a Carroll en les seues Alícies.


Recomanem les dues versions per igual, la de Ekaré i la de Bárbara Fiore.

*** 



A PARTIR DE 12-13 ANYS


Títol: Robinson Crusoe


Il·lustrador: Ajubel

Editorial: MediaVaca , 2009

LLibre en imatges basat en la novel·la de Daniel Defoe. Excel·lents il·lustracions, molt atractives. Ajubel és un il·lustrador que procedeix del món del còmic, de la historieta humorística en revistes i periòdics cubans.

Sembla  un llibre per a majors, tanmateix a la vista de la qualitat de les il·lustracions i la força narrativa d'aquest text sense paraules  plantegem que també és un bon llibre per a xiquets, amb el recolzament d'una persona mediadora. Llibre pont per a arribar al clàssic. Imatges a doble pàgina. Els rostres recorden a les màscares africanes, la força tribal.  Lluita per la supervivència. Presència de cal·ligrames. Força del color amb l'ús de games diferents.

Podeu trobar un comentari exhaustiu  en "Ajubel viaja en el dibujo a la isla de 'Robinson Crusoe'" http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/17/cultura/1261052223.html
***


A PARTIR DE 14-15 ANYS




Títol: Gallego a la orilla del mar

Autor: Juan Farias 

Il·lustrador: Xosé Cobas

Editorial: Fondo Cultura Económica, 2007
 
Cant a la vellesa amb les paraules magnífiques de Farias. Centra la seua mirada en el pas del temps. La tristesa, la tendresa, l'enyor, són paraules que acompanyen el lector al llarg del llibre. Les il·lustracions en aquarel·la aporten lirisme, delicadesa, però no aconsegueixen el nivell del text. El protagonista va assumint cada dia la seua vellesa.

dimecres, 25 de juny de 2014

JORNADAS DE ANIMACIÓN LECTORA 2014 Arenas de San Pedro








Al encuentro de las palabras viaje y bosque



Los héroes de los cuentos siempre hacen un viaje. En muchos casos su destino es el bosque o han de atravesarlo para llegar.

Las razones de su viaje pueden ser diferentes: algunos para liberar a su amada princesa secuestrada por un dragón; otros para buscar el elemento mágico que curará a su progenitor y, algunos otros para conseguir un tesoro o el reino que injustamente les han robado.

Todos acaban victoriosos y consiguen su objetivo. Es más, algunos consiguen todos los objetivos: matan al dragón y liberan a la princesa,  consiguen el tesoro, conquistan el reino donde viven felices para siempre y con la poción mágica salvan al rey de su incurable enfermedad.

En el bosque de Riocantos también se producen finales felices como en los cuentos.¿Será por esa razón que repetimos nuestro viaje al bosque año tras año?

Cada primavera ,Viaje y Bosque son palabras que se encuentran.

Según la RAE :

Viaje1.

1. m. Acción y efecto de viajar.

2. m. Traslado que se hace de una parte a otra por aire, mar o tierra.

3. m. Camino por donde se hace.

4. m. Ida a cualquier parte, aunque no sea jornada, especialmente cuando se lleva una carga.

5. m. Carga o peso que se lleva de un lugar a otro de una vez.



Bosque. (De or. inc.).

1. m. Sitio poblado de árboles y matas.

2. m. Abundancia desordenada de algo, confusión, cuestión intrincada.

3. m. germ. Barba.



Si, la RAE tiene razón, todo lo que dice lo tiene Riocantos.



¿Y en los cuentos…?

El viaje del héroe o heroína conlleva transformación y aprendizaje.



El bosque simboliza el lugar donde se debe afrontar y vencer la oscuridad; donde se resuelven las dudas acerca de lo que uno es; y donde uno empieza a comprender lo que quiere ser.”(Bettelheim, B. (2009) Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Barcelona: Editorial Crítica. )



El viaje para  Juan Eduardo Cirlot  es en  su Diccionario de Símbolos :



 “… desde el punto de vista espiritual, el viaje no es nunca la mera traslación en el espacio, sino la tensión de búsqueda y de cambio que determina el movimiento y la experiencia que se deriva del mismo. En consecuencia estudiar, investigar, buscar, vivir intensamante lo nuevo y profundo son modalidades de viajar o, si se quiere, equivalentes espirituales del viaje. Los héroes son siempre viajeros, es decir, inquietos. El viajar es una imagen de aspiración, dice Jung, del anhelo nunca saciado, que en parte alguna encuentra su objeto. Señala luego que ese objeto es el hallazgo de la madre perdida. Pero el verdadero viaje no es nunca una huida ni un sometimiento, es evolución. Viajar es buscar.”



 Y el bosque:

 “Dentro del simbolismo general del paisaje, el bosque ocupa un lugar muy caracterizado, apareciendo con gran frecuencia en mitos, leyendas y cuentos folklóricos. Su complejidad, como la de otros símbolos, redunda en los diversos planos de significado, que parecen todos ellos corresponder al principio materno y femenino. Como lugar donde florece abundante la vida vegetal, no dominada ni cultivada, y que oculta la luz del sol, resulta potencia contrapuesta a la de éste y símbolo de la tierra.



Así que cada cual puede encontrar sus razones.  Pensamos en algunas razones más:

La alegría de las miradas en el reencuentro.

La certeza de la acogida que alivia penas y proyecta energías y esperanzas, libera princesas, consigue elíxires que curan y matan dragones.

La urgencia en el trabajo y la pasión por leer a Bartolome M. Cossío y María Zambrano, el estudio de la dedicación y entrega de las Misiones Pedagógicas (¡Memoria, memoria, memoria!), la búsqueda de las recomendaciones de los críticos literarios …

Porque no estamos en el tiempo de la plenitud y el trabajo es mucho.

Que cada uno lo reparta como quiera.

Elx, Col·lectiu de Literatura, junio 2014

...

Podéis ver los detalles del viaje 2014 al bosque de Riocantos si entráis en la página de

pizpirigaña : http://pizpirigana.es/