dissabte, 27 d’octubre de 2012

RECOMANEM EN OCTUBRE

-->










LA LLADRE DE LLIBRES,  Markus Zusak, ED. LA CAMPANA (a partir de 16 anys)

LA LADRONA DE LIBROS, ED.DEBOLSILLO (a partir de 16 anys)

PEQUEÑO AZUL, PEQUEÑO AMARILO, Leo Lionni, ED. KALANDRAKA (de 0 a 3 anys)

99 FÁBULAS FANTÁSTICAS , Ambrose Bierce, Il. Carlos Nine, 
ED. LIBROS DEL ZORRO ROJO (a partir de 16 anys)

divendres, 12 d’octubre de 2012

LOS SUEÑOS DE HELENA



Los sueños de Helena

Eduardo Galeano - 

Isidro Ferrer

Ed. Libros del zorro rojo

Helena me humilla cada mañana, a la hora del desayuno, contándome sus sueños prodigiosos.
(…)
Para vengarme, escribo los sueños que ella vuela.
(…)
Las obras de Isidro los acompañan, de la mejor manera.  (Pàg. 5)

Cada vegada que ens trobem amb un text de Galeano ens provoca les mateixes sensacions de sorpresa, gust i entusiasme, tant per la seva temàtica, com per la manera de dir-ho i la seua forma, una prosa poètica impactant, on la senzillesa i precisió són les eines destacables de l'artesà.

El text és una recopilació dels “somnis” de Helena, que ja Galeano  havia anat desgranant en anteriors llibres, només un és novetat  per aquesta edició, ( hi ha una referència al final  de la procedència de cadascú ). Això no obstant, la lectura continua essent tan estimulant com sempre.

En aquesta ocasió els textos vénen acompanyats d'un altre mag de la narració-il·lustració, Isidro Ferrer, que ens fa un desplegament creatiu amb les seves escultures, collages i retalls, i aporta  suggeriments interpretatius més enllà  de les que dóna per si mateix el propi text .

En resum, una conjunció i simbiosi refrescant, encertat i molt més que agradable

I ara, un tast del llibre :

La casa de las palabras

A la casa de las palabras, acudían los poetas.
Las palabras, guardadas en viejos frascos de cristal, esperaban a los poetas y se les ofrecían, locas de ganas de ser elegidas: ellas rogaban a los poetas que las miraran, que las olieran, que las tocaran, que las lamieran.
Los poetas abrían los frascos, probaban palabras con el dedo y entonces se relamían o fruncían la nariz.
Los poetas andaban en busca de palabras que no conocían, y también buscaban palabras que conocían y habían perdido.
En la casa de las palabras había una mesa de colores. En grandes fuentes se ofrecían los colores y cada poeta se servía del color que le hacía falta: amarillo limón o amarillo sol, azul de mar o de humo, rojo lacre, rojo sangre, rojo vino…  (Pàg. 26)

Recomanat a partir de 14-15 anys