divendres, 25 de maig de 2012

LA NOCHE DE LA VISITA













LA NOCHE DE LA VISITA           Benoît Jacques                Ed. A buen paso        Any 2010

El llop feroç apareix per la nit fent el paper de repartidor de menjars a domicili en la casa de la iaia, decidit i convençut a menjar-se-la, utilitza tots els recursos possibles però ella fent-se la ximple i la sorda, pot amb ell i li guanya la partida. El llop se'n va frustrat per no haver aconseguit el seu propòsit.
Llibre d'humor, ben estructurat, on a mesura que es desenvolupa la història, va augmentant la intensitat del llop.
L'autor i il·lustrador fa una aposta arriscada en aquest llibre. Observant les il·lustracions són senzilles, esquemàtiques però molt expressives, realitzades en tres colors: blanc, negre i roig.
Quan parla el llop, les pàgines són negres, pròpies de la foscor de la nit; i quan parla la iaia són blanques, atenent al llum de l'habitació.
També cal destacar la traducció encertada de Grassa Toro.

Edat: 8 - 9 anys

dilluns, 14 de maig de 2012



PATAPOUFS I FILIFERS  
André Maurois Il·lustrador: Paul Hartman Ed. Adonay Any : 2008
 
Aquesta és la història de dos germans que entren en el món dels Patapoufs i dels Filifers.
Quan aquestes dues ciutats oposades entren en guerra perquè les dues volen tenir una illa, els dos germans es converteixen en enemics.
És un llibre a favor de la pau i la tolerància.
És un relat entre guerres però ara mateix està desfassat.És bo a nivell literari però no manté la tensió narrativa, ni té una seqüència temporal.Il·lustracions tipus còmic, de modé, pròpies dels anys 40, 50.Podria ser un llibre per a col·leccionistes. Pensem que podria estar en un apartat nou com a llibre "Rars i curiosos".

diumenge, 13 de maig de 2012

CHAMARIO




CHAMARIO
Eduardo Polo
I·lustracions d’Arnal Ballester
Editorial Ekaré, 2005

Por la puerta de mi casa
va pasando un tren-tren-tren.
Si se para, yo me monto
y a ti te monto también.


“Chamario”, el títol ja ho anuncia: poemari “per a xiquets” (chamos, així s’anomenen  als xiquets a Veneçuela). És un llibre de rimes però mai deixa de ser un espectacle del “més difícil encara” com en el circ o en la màgia. Senyores i senyors! Han vist alguna vegada trencar paraules? Doncs ací tenen “La bicicleta”, divertit poema de ruptures. Paraules amb síl·labes travades? Les desfem en un minut! Vegen si no “El gavilán” o “El mono”.

Eduardo Polo (pseudònim d’Eugenio Montejo) transgredeix, trenca, muta, permuta, inventa i juga amb les síl·labes, les paraules i l'accentuació per a crear una galeria de versos on la llicència poètica es posa al servei de la rima, del ritme i de la musicalitat.

Arnald Ballester, l'il·lustrador, sap incorporar el seu propi joc d'imatges que viatja acompanyant als textos, en “igualtat discursiva”, permetent que els dos llenguatges confluïsquen i formen aquest llibre necessari per a xiquets i imprescindible per a docents interessats en la formació poètica dels xiquets/as.
Edat: A partir de 8-9 anys


dimecres, 9 de maig de 2012

QUE LEVANTE LA MANO



¡Que levante la mano quien haya conocido un niño raro!
Davant d’aquesta  pregunta totes les persones que el dijous passat assistírem a la presentació de Raúl Vacas alçàrem la ma .

 Així començava el poeta de Salamanca la presentació a la biblioteca Mestre Pep Sempere del seu llibre “Niños raros” de l’editorial SM.  Es tracta d'una galeria de personatges que bé  podria ampliar-se per part del públic assistent i que venien envasats en  “pareados, cuaderna vía, octavillas, redondillas, sonetillas, esdrújulas, jitanjáforas, alejandrinos, tautogramas, abecegramas, nanas, canciones de corro, canciones de rifa, aleluyas, pareados, retahílas, romances, limericks, sonetos con eco” per acompanyar les il·lustracions de Tomás Hijo.

 També allí vam conèixer altres “niños raros” que ens deixaren un mantra divertit … raro yo?, raro tu, … el grup Primigenius aprofità l’ocasió per oferir un tautograma al raro Raúl, i divertir-nos amb les seues paraules.

 El col·lectiu  va iniciar l'acte   reivindicant el paper de les biblioteques i els llibres, (necessari  i imprescindible en  els temps que corren), amb la lectura de  "Medio pan y un libro",  discurs que Federico García Lorca va escriure i llegir en 1931, en la inauguració de la Biblioteca del seu poble Fuentevaqueros.
I rar és aquest comentari,
 perquè el que contem,
 va passar a l’inrevés.
I així vam gaudir de nou d’aquest espai tan estimat per totes i tots, on esperem tornar-vos a veure’ns aviat.

diumenge, 6 de maig de 2012





NIT D'OMBRES VORACES.
Agustín Fernández Paz
Ed. Bromera

De ti no quedan más
que estos fragmentos rotos.

Que alguien los recoja con amor, te deseo,
los tenga junto a sí y no los deje
totalmente morir en esta noche
de voraces sombras, donde tú ya indefenso
todavía palpitas.
JOSÉ ÁNGEL VALENTE.

Aquest llibre, que ens parla de la nostra memòria històrica, combina diferents elements, com ara misteri, el nostre passat, cartes... per a composar un argument on cobren vida dues històries: la de l'adolescent que acquereix un compromís amb un familiar represaliat pel franquisme i la de l'amor truncat a causa de la guerra.
En efecte, la història d'amor entre mestres republicans són "fragmentos rotos" que palpiten en les emotives cartes descobertes per la protagonista.
Un gran valor del llibre és la complicitat entre dones, lligades per la sensibilitat literària i la capacitat de decisió: juntes replegaran amb amor eixos fragments per tal d'evitar que l'oblit els devore.
En alguns aspectes , estem davant d'un llibre de fòrmula, amb tots els requisits per a ser llegit als instituts, però, malgrat això, Fernández Paz sap utilitzar hàbilment elements de tradició oral, homenatges literaris i un lleguatge acurat i precís per a escriure una bella història contra la voracitat de l'oblit.

Existeis traducció al castellà: Noche de voraces sombras. Ediciones SM.

RECOMANAT: A partir de 12-13 anys.


EL ENCUENTRO

Rita Wirkala

Editorial Alhambra joven


Un llibre de denúncia ecològica sobre la contaminació a l'Amazònia.
Una història iniciàtica de dos jovens adolescents buscant la seua identitat.
Una obra que ens recorda el progrés d'una humanitat irrespetuosa amb les formes de vida i pensament dels pobles minoritaris.
Uns protagonistes que amb valors com ara: esforç, solidaridad, amistat, esperit crític, superen la perversitat, l'estafa i l'individualisme de la societat adulta que els envolta.
Aleshores, PERQUÈ
no ens ha agradat, no s'ha deixat llegir completament, no volem que estiga a la nostra bibliografia i no es conmou ni desperta emocions?
La resposta és el llenguatge, el poder de les paraules. Si allò que és imprescindible contar, no gaudeix de les paraules adients, atractives, engrescadores, no alterarà a les persones lectores.
En definitva, "el que conta" aquest llibre és necessari, però la seua mancança és "com ho conta".
I, tanmateix, decideixes tu, estimada lectora.