dimecres, 19 de desembre de 2012

RECOMANEM




TÍTOL: 99 FÀBULAS FANTÁSTICAS.
AUTOR: Ambrose Bierce
EDITORIAL: Libros del Zorro Rojo.


Tradicionalment les faules que coneixem es caracteritzen perquè els personatges, la gran majoria de les vegades, són animals. Les faules que trobem en aquest llibre amplien en varietat els personatges, apareixent també persones, personificacions d’objectes i idees abstractes.
Encara que les històries estan mesclades, nosaltres farem un intent de classificació que done una visió global dels diferents tipus de faules.

Faules on els personatges són només animals:
L’autor recrea les faules antigues . En unes respecta el tema de la fam; és a dir, “qui es menja a qui” i l’astúcia com a principal estratègia per evitar ser menjat. “El león y el ratón”, El lobo y el avestruz”, La serpiente y la golondrina” constitueixen clars exemples d’aquest tipus.
En altres, la fam és substituit per temes com ara: aconseguir l’acumulació de propietats i de riquesa, la fama, l’expoli des del poder, la manca d’honradesa, la preocupación per l’apariència externa, la imprevisibilitat de la vida, etc.

Faules amb mescla de persones i animals:
En la relació entre els personatges d’aquestes històries, apareixen els temes del conformisme, l’avarícia, el patriotisme, l’orgull, la insolidaritat, la hipocresia, etc. Exemples les faules “El Boyero y el León” i  “El Hombre y la Víbora”

Faules on els personatges són només persones:
Són aquestes les històries més nombroses i en elles apareixen els temes: la vanitat que provoca la fama, tot es pot comprar amb diners, les intencions dels càrrecs públics, l’adulació com a estratègia per a enganyar, l’ingeni al servei de l’egoïsme, la perversió, etc. Exemples les faules “El Escritor y el Vagabundo” i  “Los dos Poetas”

 Faules on els personatges són conceptes filosòfics com la Moral i l’Optimisme; doctrines com el Cinisme, la Política o el Materialisme; sentiments com el Patriotisme  o valors com la Veritat. En elles es parla sobre l’actitud crítica, sobre el poder, sobre els polítics i banquers sempre junts de la mà, sobre la falsedat, l’astúcia, la seducció, etc. Exemples les faules “El Principio Moral i el Interés Material” i “El Patriota Ingenioso” .


Ambrose Bierce construeix històries on queden reflectits els aspectes dolents del comportament humà. S’allunya del concepte de faula que tradicionalmente acabava en una moralina, prohibia, pecaminava i obligava a seguir un deteminat camí. S’apropa més als contes d’animals de la Tradició Oral, no alecciona, però conté una moral que ens fa reflexionar, un humor cínic que escorxa les nostres actuacions i un análisis lúcid sobre la societat actual.
Encara que parega molt atrevit, podem afegir a aquest autor al llistat dels grans fabulistes que han destacat al llarg de la història de la literatura. Junt a Esopo, Fedro, La Fontaine, Samaniego i Iriarte, apareixiria Ambrose Bierce amb la seua ploma enverinada.

RECOMANAT: +16 ANYS





dilluns, 10 de desembre de 2012

RECOMANEM







A PARTIR DE 12-13 ANYS:

ALGO CON LO QUE NADIE HABÍA CONTADO. Marit Tornquist. Ed. CUATRO AZULES.

EL REI DELS SENGLARS. EL REY JABALÍ. Antoni García Llorca. Ed.  CRUÏLLA. ED. SM.

EL BILLETE DE UN MILLÓN DE LIBRAS. Mark Twain. Ed. MENOS CUARTO.




A PARTIR DE 10-11 ANYS:

ARROZ, AGUA Y MAÍZ. Berta Piñán. Ed. PINTAR, PINTAR.



A PARTIR DE 6-7 ANYS:

CORRE PARDALET. Brigitte Weninger. Ed. JOVENTUT.




0-3 ANYS:

DAVANT DE CASA MEVA. Marianne Dubuc. Ed. JOVENTUT




diumenge, 2 de desembre de 2012

ALONSO PALACIOS EN LA BIBLIOTECA MESTRE PEP SEMPERE

El divendres passat, 23 de novembre, ens retrobarem amb Alonso Palacios en la Biblioteca Mestre Pep Sempere, per a presentar el seu llibre "El dragón de las siete cabezas y otros cuentos para hacer teatro".
Vam compartir un espai estimat i un temps estimulant per tal de reivindicar de nou la tradició oral, en aquest cas adaptada per l'autor per a fer teatre. Mil gràcies.


"Segons els celtes novembre és l'inici de l'estació fosca, però aquesta nit s'ilumina amb el foc de la tradició oral."
 

"La primera escola de la paraula és el conte contat sense més pedagogia que  l'amor dels pares i els iaios. En eixos contes està el millor exorcisme per a la por."

dijous, 15 de novembre de 2012

divendres, 9 de novembre de 2012

LA LLADRE DE LLIBRES / LA LADRONA DE LIBROS



LA LLADRE DE LLIBRES/ LA LADRONA DE LIBROS
Zusak, Markus
Traducció d'Anna Ullibarri
Ed. La Campana, 2007
Ed. Lumen, 2007


Sí, tot sovint em recordo d'ella. I en una de les meves múltiples butxaques hi he guardat la seva història per poder explicar-la de nou. N'és una d'entre la petita legió que porto, (...). Cadascuna un intent (...) de demostrar que vosaltres i la vostra existència humana valeu la pena.(...)
Si et ve de gust, vine amb mi. T'explicaré una història,( p.24)
Així ens anima i convida la narradora a seguir llegint, perquè la història és digna de ser llegida i recordada. Una narradora irònica i sensible, La Mort, gran coneixedora del gènere humà :
Durant dos dies em vaig dedicar als meus assumptes. Vaig viatjar pel globus passant ànimes a la cinta transportadora de l'eternitat. ( ...) Em vaig advertir a mi mateixa  una vegada i un altra (..) No vaig seguir el meu consell. ( P. 30 )
“El 23 de juny de 1942 hi havia un grup de jueus francesos en una presó alemana en terra polonesa. La primera persona que em vaig endur era a prop de la porta. ( ...) Eren francesos, eren jueus, i eren vosaltres” ( p.  364)
I ho fa amb un llenguatge precís, metafòric, de frases molt curtes, en un diàleg constant amb el lector i amb ella mateixa, que no deixa de fer-se preguntes i contestar-les tot seguit, de vegades amb humor, altres amb duresa, però sempre fugint d'aspectes macabres o d'un excés de sentimentalisme.
Tota ella era desnutrició. Turmells de filferro, bracets que semblaven penja-robes.( p.38)
“Com és que sempre tremolen? - Si, ja ho sé, ja ho sé, suposo que deu tenir alguna cosa a veure amb l'instint.” ( p.29)
Fins ara, amic meu, tots dos ho hem tingut molt fàcil, no et sembla? ( ...) Viatjarem una mica fins a un traster secret , i veurem que hi trobem. (...) hi trobaràs una cambreta fosca. A dins hi seu un jueu. Està ronyós. S'està morint de gana. Està espantat. Si us plau, mira de no apartar la mirada.( 149)


Presenta una gran tragèdia, això no obstant, els personatges demostren una gran capacitat per reaccionar i per treure el millor de si mateix. Una tragedia detallada des de  la solidaritat  i la por d'aquells alemanys  que no participaren del nazisme i en patiren també les conseqüències. Sembla que la dignitat i la coherència dels personatges et reconcilien amb la vida.

“Quan Hitler va pujar al poder el 1933, però, el negoci va començar a anar de mal borràs. En Hans no es va afiliar al NSDAP, com va fer la majoria de la gent.  ( ...) no tenia una gran educació, ni estava gaire polititzat, però, si més no, era un home que apreciava la justícia. Una vegada un jueu li havia salvat la vida i no ho podia oblidar.( ...) i no seguir Hitler va ser una decisió conscient. I ben desastrosa en molts aspectes.” ( p.191-92) .

Temps a venir aquella història arribaria de matinada al número 33 del carrer Himmel, amb les espatlles encongides i la jaqueta tremolosa. Portaria una maleta, un llibre i dues preguntes. Una història .( pag 78)
“Imagina't que has  de somriure després que et clavin un mastegot. I ara imagina't que ho has de fer vint-i-quatre hores al dia. Amagar un jueu funcionava així “.( p.223)


Uns personatges descrits magistralment, que acompanyen amb el seu procés de creixement  el desenrotllament de la història.

Sonat o no , en Rudy estava destinat a ser el millor amic de la Liesel. Una bola de neu a la cara és probablement el començament perfecte per a una amistat duradora( p.54)

“En Kurt Steiner els va cridar, però cap dels dos no es va moure. L'una es va asseure plena de dolor emnig dels gavadals de pluja, i l'altre es va quedar de peu dret, prop d'ella, esperant. ( ,,,) Quan finalment va acabar i es va posar dreta la va rodejar amb el braç, com ho fan els millors amics,  i van continuar caminant.”( p. 88)

“Al carrer Munic hi ha via un nen i una nena entrallaçats. Entortolligats i desconsolats enmig del carrer”. ( 527)

“O l'havia estimat sempre? És probable. Incapacitada per parlar com estava, el que desitjava era que la besés. Volia que allargués la i l'atragués cap a ell. El lloc tan li feia. A la boca, al coll, a la galta. La seva pell l'esperava” ( 530)


I tota la història embastada amb el mateix fil :

unes puntades ens parlen d'una  relació d'amor- odi amb les paraules, pel poder que poden arribar a tenir

“Els lloms dels llibres tenien tota mena d'estils i mides de lletra, i eren negres, vermells, grisos i de tots colors. Era una de les coses més boniques que la Liesel Meminger havia vist mai. Va somriure meravellada” ( p. 145 )
“I enmig de tot plegat hi havia el Führer, baladrejant les seues paraules i fent-les circular. Aquelles imatges eren el món, que feia xup-xup dintre seu mentre ella seia allí, entre aquells llibres tan bonics amb títols tan perfectament cal·ligrafiats. Tot allò se li anava coent a dins mentre repassava aquelles planes amb les panxes plenes a vessar de paraules i paràgrafs. “ Sou uns malparits”, va pensar, “Uns malparits encisadors” (...) Va arrancar un full del llibre i el va estripar per la meitat.( ... ). Les paraules. Per què havien d'existir? (...) Sense paraules el Führer no seria res.· ( p. 532-533)
i les altres puntades, de la importància de les paraules, la lectura i la escriptura per reconciliar-se amb la vida i poder seguir endavant..., 

I a poc a poc, entre casa i l'escola, entre el riu i el soterrani, entre els dies bons i els dolents, la Liesel anava aprenent a llegir i escriure( pag. 79)
Llegiael portador de somnis” a en Max com si les paraules el poguessin alimentar( 341)
( al refugi ) la Liesel continuava llegint. Els va llegir la història durant vint minuts. La seua veu tranquil·litzava els més petits.(p. 396)Va ser una llarga nit de bombes i lectura. La lladre de llibres tenia la boca seca, però va llegir cinquanta-quatre planes ( p. 501)
“Ell es va tombar un moment i va tancar els ulls mentre la Liesel continuava parlant.- Hi havia una vegada un homenet estrany- va dir. (...) -Però també hi havia una agitadora de paraules.(...) Les paraules anaven passant de la noia al jueu. Se li enfilaven a sobre.”( p. 524)
No et castiguis, sentia que deia un altre cop. Però hi hauria càstig, i dolor, i també hi hauria alegria. En això consistia escriure( p. 536)
I la lladre de llibres llegeix, rellegeix i rellegeix la seva darrera frase durant hores :He odiat les paraules i les he estimades, i espero haver-ne fet un bon ús( p.540)

A nosaltres sols en queda recomanar vivament la lectura d'aquest llibre a partir dels 16 anys, encara que si alguna persona s'anima a llegir-lo abans, ... no quedarà decebuda.