divendres, 25 de maig de 2018

RECOMANEM EN MAIG 2018


A PARTIR DE 1-3 ANYS:

           













 
La saltinadora gegant / La saltinadora gigante

Donaldson , Julia ( text ) & Oxenbury, Helen ( il·l)

Traduït por Bel Olid

Juventud, 2017

« Sóc la saltinadora gegant

i faig una por impressionant»


Dues grans autores juntes en aquest àlbum il·lustrat, en una història que col·lectivitza la por, que ens ensenya que fins i tot els animals més grans tenen por també. En aquest cas, es tracta d'una por cap allò desconegut, invisible, experiència vital comú en majors i petites. I és d’important tenir algú a prop a qui poder explicar les nostres pors per tal de trobar una solució que en aquest cas no vindrà dels animals més grans.


Un final que dóna pautes de creixement, compensador a través de l'humor: el soroll temut eixia de la gola d'un ésser petit, innocent, que jugava a ser major, feroç, i salvatge. Només la mare, intuïtiva, s'adona de que darrere d'eixe entramat es troba la seua filleta.

Misteri i humor en un text senzill i repetitiu, una història rimada -gran feina de traducció de Bel Olid en castellà i en català – amb un vocabulari exquisit i unes il·lustracions on sobre un fons de tons suaus destaca cadascun dels personatges que van apareixent, de formes arrodonides i una gran expressivitat.
La mateixa Helen Oxenbury ens explica en una entrevista en Barcelona : (https://cat.elpais.com/cat/2017/04/24/catalunya/1493056445_680401.html)

“un conill, que quan torna al seu cau, escolta una veu profunda i amenaçadora que surt del forat, i decideix buscar l’ajuda d’altres animals. Al final tots acaben morts de riure, perquè s’han deixat espantar per un animal molt petit”.


«No m’agraden els llibres que intenten transmetre un missatge, jo dibuixo per als nens, als quals els encanta veure’s dibuixats i veure representades les coses que tenen a prop”.




RECOMANEM EN MAIG 2018



RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS :







EL HOMBRE DEL TRAJE NEGRO
STEPHEN KING
IL·LUSTRADORA : ANA JUAN
TRADUCTOR: IÑIGO JÁUREGUI
ED.NÓRDICA, 2017


Una recreació a partir de llegendes i contes populars sobre la presència del dimoni a les vides humanes. Aquesta literatura oral reflectia les creences i el comportament de les persones en segles passats davant d'aquest tema. 

L'autor agafa aquesta idea i confecciona una història en la que el protagonista, ja vell, ens conta la seua trobada amb el dimoni durant la seua infantesa.
Una narració que es situa al terreny de la fantasia: un dimoni amb ulls que pareixen d'extraterrestre i una boca enorme com la de l'endrapa somnis, un ésser carnívor amb una fam insaciable. Alhora, ens dóna dades que intenten fer-nos creure l'existència del senyor dels inferns: l'herba per on xafava, s'assecava i quedava cremada, fets que van demostrar al pare que el que li contava el seu fill era veritat.
Com en la Tradició Oral, és al bosc on succeeixen les aventures iniciàtiques, on cal superar les proves per madurar; en aquest cas , on el nen protagonista assumeix la mort del seu germà i aconsegueix enfrontar-se a la por a la mort.
Es feia necessari projectar eixa mort en sí mateix i en la seua mare per a que la família encetara una nova vida amb els membres que resten vius: pare, mare i fill.
S. King demostra el seu mestratge com escriptor de la por i d'allò inquietant amb la descripció minuciosa de l'espai, de l'ésser diabòlic i dels sentiments. A la literatura que tracta aquest tema, els protagonistes aconsegueixen enganyar al dimoni, però es queden amb la inquietud d'esperar el moment indesitjable en que tornaran a trobar-se.












RECOMANEM EN MAIG 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS: 

Benicio y el Prodigioso Náufrago

Iban Barrenetxea

A buen paso, 2016


De Barrenetxea ja havien llegit el llibre " El único y verdadero rey del bosque" i com aquest es tracta d'una recreació d'un conte de Tradició Oral. Són molts els contes sobre pescadors pobres que viuen a la misèria i que de cop i volta pesquen un peix màgic que resol la seua vida. Tanmateix, Benicio, com al mite de Jonàs o la història de Pinotxo, troba un peix molt rar del que sorgeix un home anomenat Prodigiós Nàufrag. 
 
El llenguatge utilitzat per aquest personatge té a veure amb la veu de la faràndula, del teatre, del mag o del contista : l'engany. És per això, que Benicio, allunyant-se de la realitat, entra al món fantàstic dels contes i confia en aquest auxiliar màgic, que li demana la formulació de tres desigs.

A través de les imatges personalíssimes d'aquest autor/il·lustrador, les persones lectores sabem que Benicio no és troba amb un geni sinó amb un dimoni i la rondallística popular ens ensenya que al dimoni mai no podem enganyar-lo. El protagonista cau al parany de l'avarícia i, com al conte de perquè la mar és salada, mor ofegat al mar dels imprudents.

Si amb la resta dels contes de pescadors, aquests eixien de la misèria degut al seu bon cor, a la seua honestedat, a la història de Benicio es manifesta un missatge clar i evident, l'avarícia trenca el sac.

Barrenetxea demostra trobar-se còmode en la recreació de contes populars aportant unes il·lustracions de qualitat utilitzant a vegades la doble pàgina, que completen allò que el text prefereix silenciar i afegeixen humor i les dosis d'atracció necessàries per a llegir aquest llibre.

Doble pàgina i text, doble pàgina i text .... Mesurat. Escenaris de teatre: el bosc, el mar, el menjador de la casa, ... amb unes figures estilitzades o extremadament obeses, barreja de realisme i caricatura, quasi sempre de perfil i d’una gran elegància de moviments.

dimecres, 23 de maig de 2018

RECOMANEM EN MAIG 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :




 BESTIARI SALVATGE D'ESTAR PER CASA
Serra, Sebastià
Ed. EL CEP I LA NANSA, 2016

És aquest un bestiari poètic, escrit en quartetes, dedicat a animals de la casa i el camp (oronetes, guineu, gats, aranyes...) encara que també hi ha espai per animals salvatges com elefants i lleons.

Les il.lustracions són una explosió de color, amb pàgines  bigarrades per una gran quantitat d'elements que,  produeixen una sensació visual d'excés. Aquest és, sense dubte, l'aspecte menys encertat del llibre.

Tanmateix, els versos ens arriben plens d'humor i ironia, amb un llenguatge acurat i amb una mètrica pròpia de la tradició,  que aconsegueix plenament el ritme i la musicalitat que tant fan gaudir a les lectores de la paraula poètica.





dijous, 10 de maig de 2018

RECOMANEM EN ABRIL 2018



RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS:





Quan arriba la penombra / Cuando llega la penumbra
Cabré, Jaume
Proa, 2017
Destino, 2017



Diu l’autor : «No he fet una obra per pontificar sobre on està el bé i el mal”: els seus relats estan desproveïts per complet de moralina. Parteix d'un punt de vista molt descregut, i en el seu text tan sols vol deixar constància de la seva “sorpresa davant les diferents formes de viure la vida i la mort”.

Jaume Cabré es centra en el tema de la maldat i presenta, a través de tretze contes, una galeria de dolents diferents, des del maleït de la primera història que no pot fugir del seu destí fins els dolents de la resta que semblen portar al seu ADN un gen assassí, que senten irresistible la temptació criminal. Ens trobem amb personatges amb els que no podem identificar-nos, que ens provoca rebuig la seua actuació irracionalment delictiva. Tal vegada la tesis del llibre és recordar-nos que la maldat forma part de la nostra existència i que la consciència ha de controlar-la.

Predominen els personatges masculins criminals, les dones apareixen com personatges passius, o víctimes. «si tots els personatges del llibre són masculins és perquè masclista és també la pròpia violència» subratlla l’autor.

A les històries contades es barreja un registre realista amb els trets de novel·la policíaca i un registre fantàstic: personatges engolits per un quadre pictòric o una biblioteca que conta els fets criminals ocorreguts a la mateixa habitació.

Però no es tracta, en absolut, de literatura policíaca: generalment l’assassí es coneix des del primer moment de la narració. Allò realment important és explorar què pot portar un individu a llevar-li la vida a un altre. I Cabré ens descobreix que no calen grans raonaments, que amb motius fútils n'hi ha prou.

No és de fàcil lectura, demana una lectura reposada i en un temps llarg, sense pressa. D’altra manera, és molt fàcil no adonar-se de la relació entre diferents contes, de vegades tan sols lligats per una frase secundària. Semblen narracions independents, però existeix un fil subtil, quasi imperceptible, que uneix o relaciona unes amb les altres.

Una visió irònica, una manera peculiar de relatar, en tota mena de registres, i amb un llenguatge precís : «...de vigilar a l’hora del pati que cap nen no saltés per la tanca de punxes i es convertís en una oliva per al vermut»

Tanmateix, Cabré no fa evolucionar els seus dolents, no són susceptibles de transformació, no resulten ambigus; pel contrari, són assassins i, per això, la mort acompanya totes les històries des del principi fins el final deixant-nos a les persones lectores sumides en una penombra inquietant.